Molècula amfipàtica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Encapçalament comença amb tres "=" i n'hi ha de nivell dos
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 35:
Els sabons són, en general, sals orgàniques que contenen una part polar capaç d'interaccionar i dissoldre a l'aigua, pel que es diu que és una part hidròfila, i l'altra apolar, que és hidròfoba o lipofílic (és a dir, amb tendència a interaccionar amb els greixos i altres compostos orgànics apolars).
 
Desafortunadament els ''' tensioactius ''' dels detergents són uns dels majors contaminants de les aigües residuals; per contrarestar aquest dany ambiental, l'Institut Investigacions Químiques i Ambientals del CSIC a Barcelona i dirigit per Damià Barceló, treballa en la construcció d'un sensor anomenat ELISA , el qual amb l'ús de [[anticossos]] revela quina quantitat de tensioactiu hi ha al [[aigua]], també ajuda a determinar els [[metabòlit]] s dels "linear alquilbenzenosulfonatos" que són els tensioactius més utilitzats en els detergents d'ús domèstic. <ref>
[http://www.solociencia.com/ingenieria/06101806.htm] Solociencia.com </ref>
 
Línia 43:
 
== Investigacions en curs ==
Gràcies a investigacions s'està creant molècules capaços d'incorporar a l'interior de la seva estructura fàrmacs encapsulats, com ho són els [[polímers]] cristall-líquid colestèriques. Aquests polímers són capaços de transportar i atrapar molècules més petites gràcies a les seves ''' molècules anfifíliques ''' que autoasocian. Actualment el seu estudi es basa en el transport de fàrmacs específics i [[biomacromolècules]] s. <ref>
[http://www.serina.es/escaparate/verproducto.cgi?idproducto=2656&refcompra=NULO] SERINA.ES </ref>
 
Línia 49:
Els ''' tensioactius ''' s'utilitzen actualment en l'obtenció d'òxids metàl·lics mesoporosos, els tensioactius agregats a la solució normal de sol-gel en l'obtenció d'aquests òxids, formen esferes i estructures hexagonals semblants als [[bresca d'abella|bresques d'abella]], que en afegir alcóxido formen un gel, de manera que el tensioactiu desapareix deixant un porus.
 
Aquest avanç es va aconseguir gràcies a les investigacions de la Universitat Autònoma Metropolitana. <ref> [http://www.invdes.siw.com.mx/activacioncathistorial.asp?YearID=9&Year=2006&MesID=2&Mes=Febrero&SubCategoriaID=1364&CategoriaID=1 Ciència i Tecnologia -:: Investigació i Desenvolupament:: Periodisme en Salut, Ciència i Tecnologia:: Mèxic <!-- Títol generat per un bot --->]</ref>
 
== Notes ==