Polaró: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais) |
||
Línia 3:
[[Fitxer: Polaron.PNG|thumb|rigth|250px|Fig 1: Representació artística d'un polaró. L'electró (cercle negre) atreu els ions carregats positivament, i repel·leix als carregats negativament, provocant una deformació de la xarxa cristal·lina en les seves rodalies.]]
Els polarones es donen principalment en [[vidre iònic|cristalls iònics]], on la interacció entre els electrons i els [[Ió (àtom)|ió]] és de la xarxa és gran ([[Llei de Coulomb|interacció coulombianes]]). En aquests casos la deformació de la xarxa produeix una [[polarització]] local de la mateixa, d'aquí el seu nom. La presència de polarones a [[vidre covalent|cristalls covalents]] és molt menor, ja que la interacció entre electrons i [[àtom]] s neutres és molt més feble, i per tant són més difícils de formar.
Els polarones poden concebre com un electró interactuant amb un núvol de [[fonó|fonons]] a la que arrossega en el seu moviment. Com a conseqüència, la [[massa efectiva]] de l'electró sembla augmentar, reduint així la seva [[mobilitat]].
Línia 14:
[[Lev Davidovich Landau|L. D. Landau]] <ref name="Landau1933">{{cita publicació|autor = Landau, L. D.|Títol = Über die Bewegung der elektron in Kristalgitter|any = 1933|publicació = Phys Z. Sowjetunion|volum = 3|nombre =|id = p.644-645|url =}}</ref> i [[S. I. Pekar]] <ref name="Pekar1951">{{cita publicació|autor = Pekar SI|títol = Issledovanija po Ekektronnoj Teorii Kristallov|any = 1951|publicació = Gostekhizdat, Moskva|volum =|nombre =|id =|url =}}</ref> assentar les bases de la teoria dels polarones. Una càrrega situada en un mitjà polaritzadors es veurà apantallada. La teoria dels [[dielèctric]] es descriu el fenomen de la inducció d'una polarització al voltant d'una càrrega. La polarització induïda seguirà la càrrega quan aquesta es mogui a través del mitjà. La càrrega, juntament amb la polarització induïda, es considera com una única entitat, a la qual es denomina polaró.
El prototip d'polaró és un electró de conducció movent-se a través d'un cristall iònic o un semiconductor polar. [[Herbert Fröhlich]] va proposar un model de [[hamiltonià]] (hamiltonià d'Frölich) per a aquest tipus de polarones, la dinàmica és tractada per mitjà de la mecànica quàntica.
|Títol =|any = 1950|publicació = Phil. Mag|volum = 41|nombre =|id = p.221|url =}}</ref>
== Referències ==
| |||