Presbícia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: he:זוקן ראייה
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais)
Línia 9:
La vista cansada es presenta cap als 40-45 anys en la persona sense ''graduació'' amb un ull normal, és a dir, aquell que no precisa cap correcció per veure-hi bé de lluny. Quan existeix cansament visual al llegir abans d'aquesta edat, es tracta normalment d'una [[hipermetropia]] o un [[astigmatisme]] que no s'han corregit. Gairebé tothom arriba a presentar presbícia, malgrat que existeix alguna persona excepcional que als 70 anys conserva una agudesa visual perfecta tant de lluny com de prop.
 
Els estudis mostren que l'amplitud d'acomodació disminueix linealment amb l'edat, al voltant d'una 2 diòptries per dècada. El procés comença ja a la infantesa i culmina al voltant dels 50 anys amb la pèrdua completa de la capacitat de acomodació. <ref>Nota: els estudis basats en mesures subjectives, no en [[autorefractómetres]], troben valors residuals d'acomodació d'aproximadament 1'2 diòptries en el cas d'edats avançades. Aquest és un efecte originat per la profunditat de focus de l'ull, que contamina aquest tipus de mesures. Vegeu Kaufman, Paul L.; Adler, A. A.: ''Fisiología del Ojo. Aplicación Clínica'', cap. 7</ref> Alguns subjectes amb [[miopia]] i presbícia són capaços de llegir sense fer servir lents a causa de la compensació que es produeix entre ambdós fenòmens.
 
A partir dels 40-50 anys, la compensació de la presbícia requereix l'ús lents convergents per a tasques de visió propera. La gent amb algun defecte de visió previ, sol canviar-se a lents lents bifocals o progressives. A més, l'èxit de les operacions de [[cataractes]] ha potenciat la investigació en lents intraoculars amb capacitat acomodativa.