Uti possidetis iure: diferència entre les revisions

Més recentment, el principi ha estat utilitzat per establir les fronteres de nous [[estat]] s sorgits després d'un procés de [[independència]] ([[descolonització]]), com per exemple el cas de Veneçuela, amb l'objecte de assegurar que les fronteres mantinguessin els límits dels vells territoris colonials dels quals van emergir. Així mateix, va ser el principi rector del procés de descolonització en [[Àfrica]]. <ref> Robert Jackson "Sovereignty in world politics" a{{cita llibre|cognom = Jackson|nom = Robert (ed.)||títol = '' Sovereignty at the Millenium ''|any = 1999|editor = Political Studies Association||isbn = 9780631215967|}}</ref>

[[Simón Bolívar]] en finalitzar les [[Guerres d'independència hispanoamericana]] va ser el primer a proposar durant el [[segle XIX]] que els països [[hispanoamericà]] s emancipats conservessin les antigues fronteres de les colònies del [[imperi espanyol]] en [[Amèrica]]. És a dir, que els nous estats sorgits tindrien com fronteres les que li correspondrien de les colònies espanyoles l'any [[1810]], provisionalment fins l'existència d'un tractat, legant l'any [[1810]] com l'últim any de la [[monarquia espanyola]] per a la possessió legítima dels seus dominis americans. Així en passar a la vida independent, es van fixar per als nous països unes fronteres com a punt de partida en base als antics territoris colonials que el 1810 formaven part integrant d'un [[virregnat]], [[capitania general]] o [[Reial Audiència|audiència]]. <ref> The politics of South American boundaries [http://books.google.es/books?id=9srWYtTqySkC&pg=PA5&dq=uti+possidetis+juris+de+1810&as_brr=3&ei=_vdUSuWvPIi0NrKP-KgH] </ref>