Revisió del 00:38, 11 des 2005 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Cap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 17:34, 19 oct 2006 modifica desfés SMP AWB BOT (discussió \| contribucions) Bots 1.940 edits tipografia i unicodi Edició següent →
Línia 1: La dinastia '''Sadjida''' va governar [[Azerbaijan]], [[Arran]] i [[Armènia]], nominalment com emirs governadors del [[califat abbàssida]] del [[889]] al [[929]]. La família sadjida es va original a [[Ushrusana]] a la [[Transoxiana]], governada per un prínceps locals que portaven el títol d’d'''Afshin'' i eren ~~d’origen~~d'origen [[sogdià]]. Un membre de la família, Haydar, fou un destacat general conegut universalment com Al-Afshin (o [[Al-Afshin Haydar]]). Al seu servei va combatre un parent seu, de nom [[Abul Sadj Diwdad ben Yusuf Diwdasht]] (pòstumament Diwdad I), contra [[Babak]] i al [[Tabaristan]] contra els [[Tahírides]] del rebel [[Karínida]] Mazyar. Va deixar dos fills [[Abul Musafir Muhammad ben Abul Sadj Diwdad\|Abul Musafir Muhammad]] (o Abu Ubayd Allah) i [[Abul Kasim Yusuf ben Abul Sadj Diwdad]]. El [[889]] o [[890]] el primer fou nomenat governador ~~d’Azerbaidjan~~d'Azerbaidjan i el [[893]] es va apoderar allí de [[Maragha]], que estava en poder del rebel Abd Allah ben al-Hasan al-Hamdani. Les seves lluites amb el rei armeni [[Sembat I el màrtir]] (que els àrabs anomenen Sunbat) es poden seguir en detall al article sobre aquest rei. Es va ~~rebel•lar~~rebel·lar contra el Califa Abbàssida i va prendre ~~l’antic~~l'antic títol d’d'''Afshin'' per el que fou conegut. Però no va tardar a reconciliar-se al Al-Mutamid que el va confirmar com a governador. Va morir de pesta a [[Bardaa]] el març del [[901]]. El seu fill Diwdad ben Afshin (Diwdad II, o Diwdad ben Muhammad fou enderrocat al cap de pocs mesos (901) per el seu oncle Abul Kasim Yusuf al-Sadj (Yusuf ben Abul Sadj Diwdad). Va traslladar la capital de Maragha a [[Ardabil]]. Les seves lluites amb el rei ~~d’Armènia~~d'Armènia Sembat I el màrtir poden seguir-se en detall al article sobre aquest rei. Yusuf es va ~~rebel•lar~~rebel·lar el [[905]] contra Moktafi i però la revolta no va durar gaire i fou confirmat com a governador. El [[912]] es va repelar contra Moktadir que ~~l’havia~~l'havia confirmat al càrrec de governador ~~d’Armènia~~d'Armènia, Azerbaidjan i Arran. Però una vegada mes hi va haver reconciliació. Després del [[917]] va conquerir la Pèrsia del nord als [[samànides]]. Altre cop enfrontat al Califa, aquest va enviar al Azerbaidjan un exercit sota el comandament del eunuc Munis, que va derrotar a Yusuf el [[919]] i el va portar presoner a Bagdad i va romandre tancat tres anys, però després fou alliberat i restaurat en el seu govern ~~d’Azerbaidjan~~d'Azerbaidjan així com al govern de Rayy i el Djibal (Hamadan). El [[926]] el califa el va cridar per encarregar-li el comandament de ~~l’expedició~~l'expedició contra els Càrmates, i en aquesta expedició fou derrotat i mort prop de [[Kufa]] el febrer del [[928]]. El califa va nomenar (de fet confirmar) al nebot de Yusuf, [[Abul Musafir Fath ben Muhammad Afshin]], però fou enverinat el setembre del [[929]]. La Pèrsia del nord-oest va passar a diversos senyors kurds i mes tard [[daylamites]]. Un fill ~~d’Abul~~d'Abul Musafir Fath, de nom Abul Faradj, estava al servei dels [[Abbàssides]] a mitjans de segle però sense exercir cap govern. ==Emirs sadjides ==

Sàjides: diferència entre les revisions