Lugis: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
redacció, ortografia
Línia 1:
'''Lugis''' o '''ligis''' (llatí ''lugii'', ''ligii'' o ''lygii'', grec Λούγιοι, Λούιοι, Λύγιοι) fou el nom d'una de les tribus, que després es va aplicar com a nom genèric per diverses petites tribus del nord-est de [[Germània]], probablement amb origen parcialment eslau barrejats amb germànics. Aquestes tribus, que dels lugis es van dir [[lugions]], van originar els [[vàndals]].
 
L'arrel "lug" en alemany antic vol dir "fusta" o "maresma" i que volia dir el mateix en eslau (encara existeix avui en alguna llengua eslava).
 
La primera vegada que son esmentats estaven dins la confederació dirigida per [[Marabodus]] encapçalada pels [[marcomans]] i [[hermundurs]]. Després de la revolta dels [[quades]] contra el rei [[Vannius]] l'any [[50]], els lugis i hermundurs van restar units contra la penetració romana.
 
En temps de [[Domicià]], vers el [[84]], van fer la guerra als quades, el seus veïns, que van demanar ajut romà en debades. Després d'això els lugis no tornen a ser esmentats reapreixentfins que reapareixen com a vàndals al segle II.
 
[[Tàcit]] esment com a tribus dels lugis als ''arii'' ([[aris]]), ''helvecones'' ([[helvecons]]), ''manimi'' ([[manims]]), ''elysii'' ([[elisis]]) o ''helisii'' ([[helisis]]), i ''naharvali'' ([[naharvals]]). Ptolemeu esmenta tambetambé als ''omanni'' ([[omans]]), ''duni'' ([[duns]]) i ''buri'' ([[burs]])
 
Les tribus estaven unides per un centre comú de culte, que sembla que era al territori dels navarhals. Els seu deudéu principal era Alci.