Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 1:
El '''Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona''' va serfou un [[sindicat]] d'estudiants de caràcter unitari constituït formalment a Barcelona el [[9 de març]] de [[1966]].
 
==Antecedents directes==
Línia 7:
El [[moviment estudiantil]], després de rebutjar les APE, inicia un debat sobre com encarar la convocatòria electoral. El resultat és la creació del ''Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona'' (SDEUB) i la realització d'unes eleccions alternatives a les oficials, així com la crida a no participar en aquestes.
 
Les eleccions alternatives tenen lloc entre el [[25 d'octubre]] i el [[30 d'octubre]] a les facultats d'Econòmiques, Filosofia, Ciències, Dret, Arquitectura, Enginyers i Enginyers Tèxtils de Terrassa. Tres setmanes més tard, seguint les consignes de l’SDEUBl'SDEUB, les eleccions oficials van anar acompanyades de forts índexs d'abstenció o de vot en blanc.
 
==La ''Caputxinada''==
Fruit d'aquest èxit, l'assemblea constituent del ''Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona'' es reuneix el [[9 de març]] de [[1966]] al convent dels [[caputxins de Sarrià]] (Barcelona), amb el suport dels religiosos, i cercant la protecció jurídica de què gaudia el convent gràcies als acords subscrits entre el règim franquista i l'església catòlica. A l'acte hi assisteixen 500 delegats estudiantils, diversos professors i 33 personalitats destacades del món de la cultura, com [[Jordi Rubió i Balaguer]], [[Joan Oliver]], [[Salvador Espriu]], [[Antoni Tàpies]] i [[Maria Aurèlia Capmany]], entre d'altres.
 
La policia del règim, però, detecta el moviment i sotmet el convent a un setge de tres dies, a l'espera de detenir els participants a l'acte. Els religiosos donen suport als estudiants i es neguen a entregar-los a la policia i comparteixen amb ells aliments i estances. Aquests fets són coneguts com ''La [[Caputxinada]]''.
 
El setge policíac provoca grans manifestacions de solidaritat i la [[vaga]] general universitària de Barcelona. L'acció policial finalment acaba desarticulant formalment el sindicat, però desencadena un seguit de mobilitzacions en l'àmbit universitari que ja no s'aturarà fins a la [[Transició democràtica espanyola|transició]].
 
==Incidència històrica==
Més enllà de la incidència en el món estrictament universitari, després de més de vint anys de dictadura militar, és el primer cop en què l'oposició antifranquista aconsegueix desmuntar un dels organismes del règim. Aquesta lluita es va caracteritzarcaracteritzà, per primer cop sota el franquisme, per la sòlida unitat de totes les forces [[democràcia|democràtiques]]: Les forcesles més moderades no només no van excloure els comunistes del [[PSUC]], sinó que en van acceptarn'acceptaren el paper hegemònic. L'experiència unitària del SDEUB va serfou el primer assaig d'una nova estratègia de l'oposició que desembocaria en la creació de l'[[Assemblea de Catalunya]] el [[1971]].
==Vegeu també==