Pius IX: diferència entre les revisions

DesprèsDesprés va dedicar-se a la defensa doctrinal del catolicisme i a la defensa dels Estats Pontificis, amenaçats pel moviment de [[unificació italiana]] sota [[Camillo Benso di Cavour|Cavour]] i el rei [[Víctor Manuel II d'Itàlia|Víctor Manuel II]]. Al 1860 el vaticà va perdre gairebé tots els dominis papals. El 1864 Píus IX va promulgar la encíclica [[Quanta Cura (Pius IX)|Quanta Cura]] que duu com apèndix el celebèrrim [[Syllabus errorum]], un compendi que condemna vuitanta doctrines progressistes de la seva època. Anatematitza entre altres el panteisme, el naturalismo, el racionalisme, el indeferentismo, el latitudinarismo, el socialisme, el comunisme, el liberalisme, les societats secretes, el biblismo i l'autonomia de la societat civil. Reafirmava la invalidesa del matrimoni celebrat entre catòlics no separats de l'Església, i que es celebrés davant una autoritat civil, per un defecte de forma canònica. Altres accions a destacar d'aquest papa són la proclamació del dogma de la [[Immaculada Concepció]] (encíclica [[Ineffabilis Deus]], del 8 de desembre de 1854) i la convocatòria del [[Concili Vaticà I]] (1869-1870), on es va definir la infal·libilitat papal per als seus pronunciaments ex cathedra -circumstància aquesta, que es produïx en contadísimes ocasions- i l'enfortiment del prevalgut romà (constitució apostòlica Pastor aeternus de 18 de juliol de 1870). El Concili també va recollir les tesis del Syllabus Errorum i mitjançant la constitució Dei Filius (De fide catholica) reconeixia als Romans Pontificis el prevalgut de jurisdicció sobre tots els bisbes, tant individual, com col·lectivament considerats.