Candidatura d'Unitat Popular: diferència entre les revisions

La '''Candidatura d'Unitat Popular''' ('''CUP''') es configura com a organització [[política]] assambleària[[assemblea|assembleària]] d'abast i d'àmbit nacional, que s'estén arreu dels [[Països Catalans]] i que, partint de l'àmbit municipal, treballa per uns Països Catalans independents, socialistes, [[desenvolupament sostenible|ecològicament sostenibles]], territorialment equilibrats i no [[patriarcat|patriarcals]]. EsLa defineixCUP compromou ala [[independentistademocràcia directa]] ia través dels seus regidors, els quals actuen com a portaveus de l'Assemblea Municipal al Ple Municipal. Alhora, promou el [[esquerra (política)associacionisme|esquerrateixit associatiu]] delsi partitsels convencionals[[moviments socials]] de la ciutat i denuncia els alts sous que cobren els polítics professionals cedint una part del seu sou a l'Assemblea Municipal. <ref>http://www.elpunt.cat/noticia/article/3-politica/17-politica/239309-el-regidor-de-la-cup-renuncia-a-part-del-sou.html</ref> Actualment té presència a una setantenavuitantena de municipis del [[Principat de Catalunya]] i del [[País Valencià]], amb la intenció de tenir-ne a la totalitat dels [[Països Catalans]] en un curt marge de temps. <ref>http://www.cup.cat/noticia/la-cup-presentar%C3%A0-m%C3%A9s-de-80-candidatures-les-municipals</ref>

La CUP s'estructura en Assembles Municipals, les quals són autònomes per prendre les seves pròpies decisions a través dels seus [[militant|militants]]. Per tal de coordinar-se entre sí, la CUP disposa de les Assembles Territorials. Aquestes aporten representants per formar el Consell Polític, que és l'encarregat de coordinar totes les CUPs a nivell nacional i de coordinar-se amb el Secretariat Nacional. Aquest, és l'encarregat de gestionar el dia a dia de la Candidatura d'Unitat Popular i no té atribucions polítiques. L'òrgan màxim de decisió és l'Assemblea Nacional, formada per tots els militants de la CUP i encarregada d'aprovar els temes més importants com són elsles pressupostos,línies elsestratègiques estatutsa seguir, elsdecidir membres delles eleccions supramunicipals a concórrer, escollir el Secretariat Nacional, decidiraprovar enels quinespressupostos, eleccionsaprovar supramunicipalsnous presentar-seestatuts, etc.

Té com a precedent les primeres eleccions municipals després de la mort dedel general [[Francisco Franco|Franco]], el [[1979]], quan diferents candidatures crítiques amb el rumb que prenien els esdeveniments decidiren organitzar candidatures independents i que en molts casos s'anomenaren ''Candidatures d'Unitat Popular''.

El rellançament de la CUP va venir donat pel [[Procés de Vinaròs]], comportantrellançà unles CUPs. Un primer impuls vingué a les [[Eleccions municipals a Catalunya del 1999|eleccions municipals del [[1999]],. i unUn segon impuls lesvingué dela les [[Eleccions municipals a Catalunya del 2003]]|eleccions quemunicipals esdel materialitzaren2003]] enobtenint cinc [[regidor|regidors]]s sota les sigles CUP. A lesLes [[Eleccions municipals a Catalunya del 2007|eleccions del 2007]], significaren un espectacular creixement que consolidà el projecte de la CUP va obtenirobtenint 22 regidors.

LaDurant tots aquest anys, la CUP s'ha anat configuranterigit encom una organització amb diverses sensibilitats. diversesAixí, ambels seus militants provinentsprovenen d'organitzacions de l'[[Esquerra Independentista]], Casalsdel imón entitats[[sindicalisme|sindical]], independentistes[[ecologisme|ecologistes]], locals[[feminisme|feministes]], o[[casals]], militants[[ateneu|ateneus]] provinentsi dealtres sectors no pròpiamentfora de l'Esquerra Independentista però susceptibles de compartir el projecte d'[[Unitat Popular]] que la CUP planteja.

A l'Assemblea Nacional de [[Manlleu]] (juliol [[2008]]), i com a conseqüència del seu creixement i de la seva diversitat intern, la CUP es va dotar d'uns nous estatuts interns i va prendre la decisió de definir el seu marc de treball, la seva definició política i les seves línies estratègiques en la propera Assemblea Nacional extraordinària.<ref>http://joan7.jubany.cat/index.php/bloc/paisos-catalans/331-assemblea-nacional-de-la-cup</ref>

L'Assemblea Nacional de [[Mataró]] (gener [[2009]]) va comportar la ratificació de la definició de la CUP com a organització política d'àmbit i d'abast nacional, superant el municipalisme com expressió única de la seva activitat política i obrint les portes a presentar-se a les eleccions autonòmiques. A més, la CUP va sortir d'aquesta Assemblea amb la voluntat de situar-se i consolidar-se com el referent polític de tot l'espai crític amb el sistema actual i orfe de referencia política. <ref>http://mataro.cup.cat/index.php?option=com_content&task=view&id=535&Itemid=1</ref>

A l'Assemblea Nacional de [[Girona]] (juny [[2009]]) es va decidir, per un marge molt estret, no presentar-se a les [[Eleccions al Parlament de Catalunya (2010)|eleccions autonòmiques del 2010]]. Els motius van ser prioritzar l'expansió de la CUP als municipis de cara a les eleccions municipals del 2011, consolidar una estructura nacional mantenint el sistema assembleari i de democràcia directa i tenir temps d'articular un discurs nacional conjunt. Tanmateix, va deixar la porta oberta a presentar-se a les eleccions autonòmiques del 2014 si continua el creixement en nombre de regidors a les eleccions municipals del 2011. <ref>http://www.vilaweb.cat/noticia/3599723/20090622/cup-presentara-eleccions-parlament-catalunya.html</ref>

L'Assemblea Nacional de [[Tarragona]] (octubre [[2009]]) va servir per escollir un nou secretariat nacional de consens entre tots els membres de l'organització i debatre l'intent de certs partits d'apropiar-se del moviment assembleari generat a les [[Consultes sobre la independència de Catalunya|consultes sobre la independència de Catalunya]].

L'Assemblea Nacional de [[Vilanova i la Geltrú]] (gener [[2011]]) serviràserví per aprovar el programa marc que totes les CUPs hanredactaren redactatper tenir un programa de mínims comú de cara a les properes eleccions municipals del 2011. <ref>http://www.cup.cat/noticia/la-cup-celebrapresentar%C3%A0-assembleam%C3%A9s-nacionalde-aquest80-diumengecandidatures-vilanovales-i-la-geltr%C3%BAmunicipals</ref>

A les eleccions de 2007 la CUP es presentà en solitari o coalligada amb altres forces. La sigla CUP va obtenir representació a [[Arenys de Munt]] (1), [[Berga]] (2), [[Cardedeu]] (1), [[Celrà]] (1), [[Manresa]] (1), [[Mataró]] (1), [[Molins de Rei]] (1), [[Montesquiu]] (1), [[Sallent]] (1), [[Sant Celoni]] (2), [[Torà]] (1),

Mataró és la ciutat més gran on la CUP obtingué representació i obtingué més quanitatquantitat de vots (2173 vots). La CUP es presentà al País Valencià a [[Barxeta]] i no aconseguí representació per 2 vots. <ref name="cup"/>

Amb un total de 50 candidatures i 30 nuclis embrionaris, la CUP aconseguí triplicar el nombre de regidors respecte els comicis anteriors. En aquelles localitats on ja s'havien presentat, la CUP augmentà o consolidà el nombre de regidors obtingusobtingut. <ref name="cup">http://www.cup.cat/node/1445</ref>

La CUP també es presentà a les eleccions al [[Eleccions europees (2004)|eleccions al Parlament Europeu]] amb uns resultats poc favorables:. Obtingué 6.243 vots a Catalunya, 694 al País Valencià i 104 a les Illes Balears. En tottotal, a l'Estat espanyol sumavenobtingué 9.285 vots. Com a curiositat, foren els resultats obtinguts a [[Madrid]] (707 vots), [[Gasteiz]] (126) i [[Còrdova]] (63). Tanmateix, la tasca desenvolupada durant la campanya electoral provocà una gran mobilització dels sectors independentistes afins a la CUP. Aquest fet provocà una gran difusió de la CUP arreu dels Països Catalans, que tingueren com a conseqüència la creació d'una gran quantitat de nuclis de suport que a la llarga s'acabaren constituint com a CUP al seu municipi.

[[Categoria:CUP|Esquerra Independentista]]