Revisió del 19:02, 22 des 2010 modifica ZéroBot (discussió \| contribucions) Bots 139.601 edits m r2.6.5) (Robot afegeix: pt:Larsa ← Edició anterior		Revisió del 15:54, 20 gen 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Hammurabi Babilonia CA.svg~~\|right~~\|thumb\|350px\|Larsa i la Babilònia de d'Hammurabi, 1792 al 1750 aC]]▼ ~~{{coord\|31\|17\|9\|N\|45\|51\|13\|E\|display=title}}~~ '''Larsa''' ~~(també~~, '''Laraq''' o '''Larak''', possiblement la ~~Bíblica~~bíblica [[Ellasar)]], fou una [[ciutat estat]] de [[Antiga Mesopotàmia\|Mesopotàmia]]. El seu emplaçament ha estat identificat a la moderna [[Tell as-Senkereh]] o [[Tell Sankarah]], a la [[governació de Dhi Qar]], [[Iraq]]. La seva deïtat fou Pabilsag, deu dels arbres.▼ ▲[[Fitxer:Hammurabi Babilonia CA.svg\|right\|thumb\|350px\|Larsa i la Babilònia de Hammurabi, 1792 al 1750 aC]] ▲'''Larsa''' (també '''Laraq''' o '''Larak''', possiblement la Bíblica Ellasar) fou una [[ciutat estat]] de [[Antiga Mesopotàmia\|Mesopotàmia]]. El seu emplaçament ha estat identificat a la moderna Tell as-Senkereh o Tell Sankarah, a la [[governació de Dhi Qar]], [[Iraq]]. La seva deïtat fou Pabilsag, deu dels arbres. ==Història== ~~''Per aquest article s'han agafat una de les tres cronologies. Les dates varien segons la cronologia escollida''.~~ Segons la llista de reis sumeris la ciutat va tenir l'[[hegemonia]] temporal al començament de la [[sumer\|civilització sumèria]], amb un mític rei, Ensipazianna (En-Sipad-Zid-Ana) que hauria governat 28.000 anys. La hegemonia la va perdre a mans de [[Sippar]]. Després ja no va destacar més i va seguir la història general de les ciutats-estats sumèries amb les successives hegemonies. El 2350 aC va passar a mans de Lugalzagesi d'[[Umma]]. Després, cap el 2330 aC, de [[Sargon I]] de [[Akkad]]. Cap el 2220 aC va ser independent fins el 2130 aC en què va passar a Gudea de [[Lagash]]. Linha 55 ⟶ 51: \|} Una cronologia alternativa (~~mitja~~mitjan) situa aquestos reis en les següents ~~dades~~dates:{{CN}} * Naplanum 2025-2005 * Emisum 2005-1977 * Samium 1977-1942 * Zabaia 1942-1933 * Gungunum 1933-1906 * Abisare 1906-1895 * Samuel 1895-1866 * Nuradad 1866-1850 * Siniddinam 1850-1843 * Sineribam 1843-1840 * Siniqisham 1840-1835 * Silliadad 1835-1834 * Waradish 1834-1823 * Rim-Sin I 1823-1762 * a Babilònia 1762-1745 * Rim-Sin II 1745-1739 * a Babilònia 1739 ==Arqueologia== L'excavació de Larsa cobreix més de 6 ~~kms~~km de circumferència. El lloc s'anomena Tell es-Senkereh, abans simplement Sinkara, i fou excavat per primer cop el [[1850]] per [[William Loftus]], durant menys d'un mes però suficient per identificar el lloc; el principal treball fou el temple de Shamash, reconstruït per [[Nabucodonosor II]]. Es van torbar inscripcions de [[Burnaburiash I]] de la dinastia [[cassita]] i [[Hammurabi]] de la primera dinastia babilònia. El [[1903]] hi va treballar per poc temps Walter Andrae i el [[1905]] per Edgar James Banks. La població local estava saquejant intensivament les ruïnes en aquell moment. La primera excavació científica es va fer el [[1933]], amb Andre Parrot que hi va tornar el [[1967]]. El [[1969]] i [[1970]] fou excavada per Jean-Claude Margueron. Entre [[1976]] i [[1991]] una missió francesa a Iraq dirigida per J-L. Huot, va excavar a Tell es-Senereh durant tretze campanyes.▼ ==Vegeu també==▼ ▲L'excavació de Larsa cobreix més de 6 kms de circumferència. El lloc s'anomena Tell es-Senkereh, abans simplement Sinkara, i fou excavat per primer cop el [[1850]] per William Loftus, durant menys d'un mes però suficient per identificar el lloc; el principal treball fou el temple de Shamash, reconstruït per [[Nabucodonosor II]]. Es van torbar inscripcions de [[Burnaburiash I]] de la dinastia [[cassita]] i [[Hammurabi]] de la primera dinastia babilònia. El [[1903]] hi va treballar per poc temps Walter Andrae i el [[1905]] per Edgar James Banks. La població local estava saquejant intensivament les ruïnes en aquell moment. La primera excavació científica es va fer el [[1933]], amb Andre Parrot que hi va tornar el [[1967]]. El [[1969]] i [[1970]] fou excavada per Jean-Claude Margueron. Entre [[1976]] i [[1991]] una missió francesa a Iraq dirigida per J-L. Huot, va excavar a Tell es-Senereh durant tretze campanyes. * [[Adadapaliddina]].▼ ==~~Referències~~Bibliografia== {{MR}} * W. G. Lambert, ''The Home of the First Sealand Dynasty, Journal of Cuneiform Studies'', vol. 26, no. 1, pp. 208-210, 1974▼ * Ettalene M. Grice, Clarence E. Keiser, Morris Jastrow, ''Chronology of the Larsa Dynasty'', AMS Press, 1979, ISBN 0404602746▼ * [http://cuneiform.ucla.edu/staff/fitz/dissertation.pdf The Rulers of Larsa], M. Fitzgerald, Yale University Dissertation, 2002▼ * ''Larsa Year Names'', Marcel Segrist, Andrews University Press, 1990, ISBN 0943872545▼ * Judith K. Bjorkman, ''The Larsa Goldsmith's Hoards-New Interpretations, Journal of Near Eastern Studies'', vol. 52, no. 1, pp. 1–23, 1993 ▼ * T. Breckwoldt ,'' Management of grain storage in Old Babylonian Larsa, Archiv für Orientforschung'', no. 42-43, pp. 64–88, 1995–1996▼ * D. Arnaud, ''French Archaeological Mission in Iraq. A Catalogue of the Cuneiform Tablets and Inscribed Objects Found during the 6th Season in Tell Senkereh/Larsa, Sumer'', vol. 34, no. 1-2, pp. 165–176, 1978▼ * EJ Brill, ''Legal and economic records from the Kingdom of Larsa'', Leemans, 1954, ISBN 906258120X▼ * Enciclopèdia Britànica 1911, article Larsa▼ ▲* W. G. Lambert, ''The Home of the First Sealand Dynasty, Journal of Cuneiform Studies'', vol. 26, no. 1, pp. 208-210, 1974 * WIlliam Loftus, ''Travels and researches in Chaldæa and Susiana; with an account of excavations at Warka, the Erech of Nimrod, and Shúsh, Shushan the Palace of Esther, in 1849-52'', J. Nisbet and Co., 1857 * Edgar James Banks,'' Senkereh, the Ruins of Ancient Larsa, The Biblical World'', vol. 25, no. 5, pp. 389-392, 1905 Linha 92 ⟶ 99: * J.-L. Huot, ''Larsa (10e campagne, 1983) et Oueili: Rapport preliminaire'', Editions Recherche sur les civilisations, 1987, ISBN 2865381749 * J-L. Huot, Larsa, ''Travaux de 1985'', Editions Recherche sur les civilisations, 1989, ISBN 2865381986 ~~==Bibliografia==~~ ▲Ettalene M. Grice, Clarence E. Keiser, Morris Jastrow, ''Chronology of the Larsa Dynasty'', AMS Press, 1979, ISBN 0404602746 ▲[http://cuneiform.ucla.edu/staff/fitz/dissertation.pdf The Rulers of Larsa], M. Fitzgerald, Yale University Dissertation, 2002 ▲''Larsa Year Names'', Marcel Segrist, Andrews University Press, 1990, ISBN 0943872545 ▲Judith K. Bjorkman, ''The Larsa Goldsmith's Hoards-New Interpretations, Journal of Near Eastern Studies'', vol. 52, no. 1, pp. 1–23, 1993 ▲T. Breckwoldt ,'' Management of grain storage in Old Babylonian Larsa, Archiv für Orientforschung'', no. 42-43, pp. 64–88, 1995–1996 ▲D. Arnaud, ''French Archaeological Mission in Iraq. A Catalogue of the Cuneiform Tablets and Inscribed Objects Found during the 6th Season in Tell Senkereh/Larsa, Sumer'', vol. 34, no. 1-2, pp. 165–176, 1978 ▲EJ Brill, ''Legal and economic records from the Kingdom of Larsa'', Leemans, 1954, ISBN 906258120X ▲Enciclopèdia Britànica 1911, article Larsa ==Enllaços externs== {{commonscat\|Larsa\|Larsa}}▼ * http://www.historyfiles.co.uk/KingListsMiddEast/MesopotamiaSumer.htm ▲==Vegeu també== ▲*[[Adadapaliddina]] [[Categoria:Ciutats sumèries]] [[Categoria:Accad]] [[Categoria:Ciutats d'Assíria]] [[Categoria:Babilònia]] [[Categoria:Elam]] [[Categoria:Estats arameus]] ▲{{commonscat\|Larsa\|Larsa}} [[ar:لارسا]]

Larsa: diferència entre les revisions