Pierre Janssen: diferència entre les revisions

'''Pierre Jules César Janssen''' ([[22 de febrer]] del [[1824]] - [[23 de desembre]] del [[1907]]) fou un [[astrònom]] [[França|francès]], descobridor de l'element químic [[heli]], que el [[1868]] descobrí com observar prominències solars sense un [[eclipsi]]. El [[18 d'agost]] d'aquell mateix any, mentre observava un [[eclipsi solar|eclipsi de sol]] a l'[[Índia]], notà una [[línia]] groga brillant amb una [[longitud d'ona]] de 587,49 [[nanòmetre]]s a l'[[espectre]] de la [[cromosfera]] del Sol cosa que indicava l'existència d'un element desconegut. Quan donà a conèixer això el posaren en ridícul car no s'havia detectat cap element a l'espai abans de ser trobat a la Terra. El [[20 d'octubre]] del mateix any, l'astrònom anglès [[Joseph Norman Lockyer|Lockyer]] també observà la mateixa línia groga a l'[[espectre solar]] i conclogué que fou causada per un [[element]] desconegut, després que sense èxit intentés provar que era un cert tipus d'[[hidrogen]], més tard demostrà que es tractava d'un element nou fins a la data: heli. Un [[cràter]] [[Lluna|lunar]] duu el seu nom localitzat a 45,4°S, 40,3°E.

Per veure l'eclipsi del [[1870]] de París utilitzà un [[aeròstat|globus]], car aquell eclipsi fou enfosquit per un [[núvol]], tanmateix en el gran eclipsi indi del 1868 demostrà la naturalesa [[gas]]osa de les [[prominències vermelles]], i ideà un mètode d'observar-les en condicions ordinàries de la [[llum]] del [[dia]]. El 1867 rep la [[Medalla Rumford]]. Un dels principals objectius de les seves investigacions espectroscòpiques era contestar a la pregunta de si el Sol conté [[oxigen]] o no. Un altre era l'eliminació virtual d'oxigen-absorció a l'[[atmosfera terrestre|atmosfera]] de la [[Terra]], aquest projecte fou establert al cim del [[Mont Blanc]] on hi construí un [[observatori]]. El 1875 el designaren director del nou observatori astrofísic establert pel govern francès a Meudon. El [[1904]] publicà un atlasatles amb nombroses imatges solars, l'AtlasAtles de fotografies solars, a més del primer volum dels ''Annales de l'observatoire de Meudon''.