Laristan: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m Robot canvia 'al interior' per 'a l'interior'
Línia 1:
'''Laristan''' és una regió històrica de l'[[Iran]], a la província de [[Fars]], centrada en la ciutat de [[Lar (Fars)|Lar]].
 
La població és de substrat iranià als que al segle XIII es van afegir poblacions asssenyalades com a mongoles i al segle XIV turcmans. Al segle XVI es constata la presència de nòmades, [[qashqais]], [[baharlu]], basiris, nafars, i altres nòmades turcmans; àrabs sedentaris vivien a la costa, especialment a Bandar [[Linga]] on es van establir els [[Kawasim]] (localment ''Djawasim''), a [[Bandar Abbas]], i ala l'interior a Djahangiriyya o Djuhungira (els xeics de [[Bastak]]); també hi havia comerciants hindús anomenats [[banyans]] o multanis (a Bandar Abbas i a [[Bandar Kung]]); alguns africans s'esmenten a la costa, i jueus a Lar, Gilar, Djahrum i [[Ormuz]]; al segle XVII un jueu convers de nom Abu l-Hasan Lari va obtenir mesures de discriminació contra els jueus, que es van estendre a tota Pèrsia; al segle XIX hi va haver [[pogrom|pogroms]], expulsions i conversions forçades i els jueus van emigrar a [[Shiraz]].
 
La religio tradicional era el islam sunnita estès per les confraries (''tariqes'' o ''tarikes'') Ishakiyya (Murshidiyya), Dinyali, Banu Abbasi i algunes altres. Els [[safàvides]] van imposar el [[xiïsme]] [[duodecimans|duodecimà]] però no va arribar a ser predominant; al segle XVIII i XIX hi va haver conflictes entre les comunitats. Avui dia encara moltes comunitats urbanes són sunnites [[xafiïtes]], els àrabs del sud són sunnites i només els turcmans són pràcticament tots xiïtes; els africans fan encara pràctiques animistes.