Foci I de Constantinoble: diferència entre les revisions

Va exercir com a ''protosecretis'' (cap de justícia) a la cort, i potser ''protospatari'' (inicialment capità de la guàrdia però al seu temps potser ja només un títol). Se sap que va dirigir una ambaixada a Assíria.

 

Quan el cèsar [[Bardas]] va deposar el patriarca [[Ignasi de Constantinoble]], l'elecció de nou patriarca va recaure en Foci que era seglar (en un setmana va passar per tots els graus eclesiàstics: monjo el primer dia, lector el segon, sotsdiaca el tercer, diaca el quart, prevere el cinquè i patriarca el sisè) i fou coronat el [[858]]. Succesius concilis el van confirmar. Va convèncer els bisbes de donar-li suport i finalment només cinc es mantenien al costat d'Ignasi. El [[863]] el papa [[Nicolau I]] va anatemitzar i deposar Foci, i aquest va llençar un contranatema i deposició, la qual cosa va donar lloc al [[cisma d'Orient]] i la primera divisió entre les esglésies catòlica i ortodoxa.

 

La mort de Bardas ([[867]]) per ordre de l'emperador [[Miquel III]] fou seguida de l'assassinat del mateix emperador i l'elevació de [[Basili I]] el Macedoni, que havia estat consagrat per Foci com a soci de Miquel però a qui ara el patriarca no va voler reconèixer com a emperador a causa de l'assassinat perpetrat. Foci fou desterrat a un monestir i Ignasi fou restaurat. Es va fer un concili contra Foci on es van presentar alguns dels seus papers; aquest concili, reconegut per Roma com el VIII Concili Ecumènic de Constantinoble (el IV segons l'Església oriental) es va fer el [[869]] i va confirmar la deposició i el nomenament d'Ignasi.

 

Per motius desconeguts Foci va recuperar el favor de Basili i el [[877]] a la mort d'Ignasi fou restaurat com a Patriarca; amb suborns, regals, amenaces i altres mètodes va aconseguir el suport del clergat. El papa Nicolau I havia estat succeït per [[Adrià II]] i aquest per [[Joan VIII]]. Aquest va acceptar reconèixer Foci com a Patriarca i aixecar-ne l'excomunió, però a canvi va exigir la renuncia del patriarcat a la seva jurisdicció sobre els cristians de [[Bulgària]], els bisbes de la qual dependrien de Roma.

 

Un concili es va fer a Constantinoble (el VIII segons el grecs, el IX segons els romans) sota la presidència de Foci el [[879]]; es va declarar la nul·litat del concili del [[869]] i Foci fou confirmat; el problema de la jurisdicció de [[Bulgària]] fou sotmès a l'emperador. El Papa va reconèixer la restauració de Foci però no les demes decisions (els llegats que havia enviat i les havien signat foren condemnats). Finalment les relacions van esdevenir molt tenses i el Papa va excomunicar altre cop Foci.

 

En aquest temps Foci apareix unit al monjo [[Miquel de Santabaren]], al que va fer bisbe d'Eucaita al [[Regió del Pont|Pont]] i que va adquirir notable influencia. Basili I va morir el [[886]] i el va succeir el seu fill [[Lleó VI de Bizanci]], enemic de Miquel de Santabaren, al que no va tardar en fer caure. Uns oficials van acusar a Foci i Miquel de conspirar contra l'emperador per posar a un parent de Foci al tron. El patriarca fou confinat al monestir de Bordi a [[Armènia]]; Miquel fou cegat i desterrat (més tard fou cridat i va viure fins al temps de [[Constantí VII Porfirogènit]]). Foci va romandre a Armènia fins la seva mort el [[6 de febrer]] del [[893]]. Fou enterrat al cenobi de Merdosagares.