Apologia de Sòcrates: diferència entre les revisions

cap resum d'edició
m (Robot modifica: ko:소크라테스의 변론)
Cap resum de modificació
{{Diàlegs de Plató}}
L''''Apologia''' (de [[Sòcrates]]), escrita entre el 393 i 389 aC, és la versió que dóna [[Plató]] del discurs de defensa pronunciat per Sòcrates davant del tribunal atenès que el va condemnar a mort (399 aC). Era acusat de no honorar els déus de la ciutat i corrompre alsels joves. És una obra de joventut de Plató.
 
== Introducció ==
Sòcrates comença dient que no sap si els atenesos (assemblea general) han estat ja persuadits pels que ho l'acusen. Aquest començament és crucial per establir el tema de tot el discurs, ja que és freqüent que Plató comenci els seus diàlegs socràtics exposant la idea general del text. En aquest cas, el diàleg s'obre amb "¡CiutadansCom atenesos!,heu Ignoroestat quinaafectats, impressió hauranatenesos, despertat en vosaltres les paraules delspels meus acusadors, no sé". Aquest ignoro''no ho sé'', de fet, suggereix que la filosofia exposada a la l'Apología va consistir plenament en una sincera admissió d'ignorància, doncsja que tot el seu coneixement procedeix de la seva confessió de no saber res: "Només sé que resno res".
 
Sòcrates demana al jurat que no el jutgin per les seves habilitats oratòries, sinó per la veritat que aquestes convoquen. Al seu torn, assegura que no va afarà utilitzarservir ornaments retòrics ni frases acuradament preparades, sinó que va a dirdirà en veu alta el que se li passi pel cap, les mateixes paraules que utilitzaria a l'àgora i en les reunions,. peròMalgrat malgrat d'això, però, demostra ser un mestre en retòrica, i que no és només eloqüent i persuasiu, sinó que sap jugar amb el jurat. El discurs, que ha posat als lectors del seu costat durant més de dos mil·lennis, no aconsegueix guanyar el judici. Sòcrates va ser condemnat a mort, i ha estat admirat per la seva calmatranquil·la acceptació d'aixòaquest fet.
 
== Acusació ==
Els tres homes a presentar càrrecs contra Sòcrates són:
 
Anita, fill d'un atenès prominent, AntemiónAntemion. Anita apareix en Menon, on apareix inesperadament mentre Sòcrates i Menon (que està visitant Atenes) discuteixen si la virtut pot ser ensenyada. Sòcrates argumenta que no, i ofereix com a evidència que molts bons atenesos han tingut fills inferiors als seus pares, després del qual procedeix a donar noms, entre ells Pericles i Tucídides. Anita es s'ofèn, i avisa Sòcrates deque menysprear ( "kakòs légein") a aquestes persones li portarà problemes algun dia. (Menon 94e-95.).
Melet, dels tres l'únic a parlar durant la defensa de Sòcrates. També se l'esmenta en un altre diàleg Eutifrón, encara que no apareix en ell. En ell Sòcrates diu que MeletMeletos és un jove desconegut de gran nas Aquilina. A la Apología, MeletMeletos presenta les seves acusacions, el que permet a Sòcrates rebaterebatre. Sense prestar molta atenció als càrrecs que està afirmant, acusa Sòcrates d'ateisme, de creure en semidéu i de corrompre la joventut mitjançant els seus ensenyaments.
Licón, del qual poc se sap; d'acord amb Sòcrates era representant dels oradors.
 
1.179

modificacions