Terra de Rupert: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 3:
 
El territori que fou la Terra de Rupert inclou la totalitat de [[Manitoba]], la major part de [[Saskatchewan]], el sud d'[[Alberta]], el sud de [[Nunavut]], el nord d'[[Ontario]] i el nord de [[Quebec]] (al Canadà), així com parts de [[Minnesota]] i de [[Dakota del Nord]] i molt poc de [[Montana]] i de [[Dakota del Sud]] (als Estats Units).
 
== Història ==
[[Fitxer:Mixed blood Fur trader 1870.jpg|thumb|200px|left|Comerciant de pells ''métis'', cap al 1870.]]
El [[1670]], el rei [[Carles II d'Anglaterra]] va atorgar a la [[Companyia de la Badia de Hudson]] el monopoli comercial de tota la [[conca hidrogràfica]] de la [[Badia de Hudson]], de manera que, a la pràctica, els amos de la companyia van esdevenir els únics propietaris de tota la Terra de Rupert (anomenada així en honor del príncep [[Rupert del Rin]], cosí del rei i primer governador de la companyia). Aquest territori comprenia 3,9 milions de kilòmetres quadrats, més d'un terç de l'extensió del [[Canadà]] actual.
 
La companyia va controlar el comerç del territori durant els segles [[Segle XVIII|XVIII]] i [[Segle XIX|XIX]] i va donar feina a bona part de la població local, bàsicament constituïda per [[Primeres Nacions|indis]] i [[métis]] (mestissos), cosa que va influir notablement en la mentalitat i les formes de vida de la gent.<ref> Denise Fuchs, ''Embattled notions: constructions of Rupert's Land's native sons, 1760 to 1861'', ''Manitoba History'', 2002–2003, núm. 44, pàg. 10–17. 0226–5044</ref> Un comité parlamentari britànic creat el [[1857]] per investigar la Companyia, va concloure que aquell territori seria colonitzat inevitablement per europeus, que les [[Primeres Nacions]] no podrien suportar la superioritat dels colons, i que corresponia a l'[[Estat]] i a l'[[Església]] el rol paternalista de protegir-los i educar-los per tal que s'integréssin en el [[Occidentalització|nou ordre]], i aquest va ser l'únic punt de l'informe en què van estar plenament d'acord els parlamentaris i els responsables de la Companyia.<ref> A. A. Denotter, ''The 1857 Parliamentary Inquiry. The Hudson's Bay Company, and Rupert's Land's Aboriginal People'', ''Prairie Forum'', 1999, 24(2), pàg. 143–169. 0317–6282</ref>
 
Tot i que oficialment no hi podia haver discriminació entre les diverses confessions religioses en l'establiment de missions, el fet és que l'[[Església Anglicana]], [[Anglès|anglòfona]], va tenir sempre el paper més destacat en l'evangelització de les [[Grans Planes]].<ref> Frank A. Peake, ''From the Red River to the Arctic: Essays on Anglican Missionary Expansion in the Nineteenth Century'', ''Journal of the Canadian Church Historical Society'', 1989, 31(2), pàg. 1–171. 0008–3208</ref> En canvi, l'[[Església Catòlica Romana|Església Catòlica]], [[Francès|francòfona]], hi va tenir un paper molt més secundari,<ref>[http://www.newadvent.org/cathen/14427c.htm ''Alexandre-Antonin Taché''] a The Catholic Encyclopedia.</ref> cosa que influí lògicament en la desproporció que hi ha actualment en el coneixement d'ambdues llengües entre els [[Primeres Nacions|indis canadencs]].
 
[[Fitxer:Selkirks land grant (Assiniboia).jpg|200px|right|Assiniboia, el territori on es va crear la Colònia del Red River. El paral·lel 49°N assenyala la que serà la nova frontera.]]
El [[1811]] la companyia va concedir a [[Thomas Douglas, comte de Selkirk]], un territori al sud del llac [[Winnipeg]], on va crear la [[Colònia del Red River]] (anomenada també [[Assiniboia]]), l'únic assentament de població europea a l'oest del [[Canadà]] durant la major part del [[segle XIX]]. Els promotors de la colònia la van concebre com un focus de civilització que havia d'influir en tot el territori, però l'assentament no va prosperar.<ref> H. Robert Baker, ''Creating order in the wilderness: transplanting the English Law to Rupert's Land, 1835–51'', ''Law and History Review'', 1999, núm. 17(2), pàg. 209–246. 0738–2480</ref> El [[1818]] aquest territori va ser dividit entre el [[Canadà]] i els [[Estats Units]].
 
El [[1821]], la [[Companyia del Nordoest]] (radicada a [[Montréal]]) fou fusionada per força amb la [[Companyia de la Badia de Hudson]], de manera que les possessions territorials combinades d'ambdues comprenien les conques dels rius que baixaven cap a dos oceans, l'[[Àrtic]] al nord i el [[Pacífic]] a l'oest. Des d'aquest moment, el [[Regne Unit]] va aplicar la legislació de l'[[Alt Canadà]] a la Terra de Rupert i al [[Colúmbia Britànica|Districte de Colúmbia]], i va reforçar els poders de la Companyia perquè pogués imposar la llei i l'ordre en benefici del seu comerç; les [[Primeres Nacions|tribus índies]] de les planes havien aconseguit un precari equilibri de poders entre elles; la organització dels [[métis]] els proporcionava una seguretat interna i un cert grau de protecció envers l'exterior. Però aquesta estabilitat es va acabar durant la [[Dècada del 1860]], amb l'inici de la devallada de la Companyia, l'arribada de la [[verola]], el tràfic clandestí de [[whisky]], i l'extinció del [[bisó]].
 
Mentrestant, hi havia fortes pressions des de l'economia i la política canadenques per annexar-se el territori. A [[Londres]], es va plantejar la revisió de la concessió. Hi havia un interès creixent en el territori, que podia ser una zona d'expansió dels [[Estats Units]]. Però la gran depressió comercial de [[1857]] va refredar els interessos externs sobre el territori, tot i que allà encara es vivia amb una prosteritat comparativament superior.<ref> W. L. Morton, ''Red River on the eve of change, 1857 to 1859'', ''Beaver'', 1962, núm. 293 (tardor), pàg. 47–51. 0005-7517</ref>
 
El [[1867]] es produí la creació formal de la Federació del [[Canadà]] (l'acte conegut com "Confederació"). El monopoli del comerç de les pells fou abolit el [[1868]] per la ''Rupert's Land Act'', el [[1869]] la [[Companyia de la Badia de Hudson]] va vendre al nou govern canadenc la major part de la Terra de Rupert per 300.000 £, tot retenint una vintena part de les millors terres de conreu i les bases comercials més rendibles,<ref>http://esask.uregina.ca/entry/ruperts_land_purchase.html</ref>, també el [[1869]] es va produir una [[Revolta del Red River|revolta métis]] sota el lideratge de [[Louis Riel]] i finalment el [[1870]], és a dir, tres anys després de la "Confederació", el govern va prendre el control efectiu de l'immens territori. Una part, que es correspon aproximadament amb l'antiga [[Colònia del Red River]], n'esdevingué la nova província de [[Manitoba]], i la resta es constituí en els [[Territoris del Nord-oest]].
 
Tot seguit, el govern canadenc es va prendre molt seriosament la integració del nou territori a la nació, amb la construcció d'un [[ferrocarril]] transcontinental, que va fer possible la colonització de l'oest. Per controlar el nou territori, es va crear el cos de [[Policia Muntada del Canadà]] (''North-West Mounted Police''). L'únic interès dels colonitzadors canadencs, contràriament al que pensaven i necessitaven els [[métis]] i les [[Primeres Nacions]], era l'establiment d'una [[economia agrària]], i això no fou possible fins que el ferrocarril va obrir la zona als colonitzadors blancs.<ref> Irene M. Spry, ''The Transition from a Nomadic to a Settled Economy in Western Canada, 1856–1896'', a ''Transactions of the Royal Society of Canada'', 1968, 6 (4), pàg. 187–201.</ref> Perquè, de fet, la [[Companyia de la Badia de Hudson]] només havia posseït efectivament els llocs on hi tenia assentaments, mentre que la major part del país era de les [[Primeres Nacions]], que no van deixar mai de reivindicar els seus drets de [[sobirania]].<ref>Kent McNeil, "Sovereignty and the Aboriginal Nations of Rupert's Land." ''Manitoba History'' 1999 (37): 2–8. 0226–5044</ref> A les noves terres hi van emigrar nombrosos grups religiosos, especialment els [[dukhobors]] i els [[mennonites]] de [[Rússia]], i els [[mormons]] dels [[Estats Units]].
 
== Referències ==
<references />
 
== Fonts primàries ==
* Grant, Cuthbert, ed. ''The English River Book: A North West Company Journal and Account Book of 1786.'' (Rupert's Land Record Society Series.) Harry W. Duckworth, ed. McGill-Queen's U. Press, 1990. 212 pp.
 
== Bibliografia ==
* Burley, Edith I. ''Servants of the Honourable Company: Work, Discipline and Conflict in the Hudson's Bay Company, 1770–1870.'' (1997). 319 pp.
* {{cite book
| last = Davis | first = Richard Clarke
| coauthors = Richard I. Ruggles
| title = Rupert's Land A Cultural Tapestry
| location = Waterloo, ON, Canada
| publisher = Wilfrid Laurier University Press | year = 1988
| isbn = 0889209766 }}
* {{cite book
| last = Gillespie | first = Greg
| title = Hunting for Empire Narrative of Sport in Rupert's Land, 1840–70
| location = Vancouver, BC, Canada
| publisher = UBC Press | year = 2007
| isbn = 9780774813549 }}
* {{cite book
| author = Hudson's Bay Company
| title = An Ordinance for the More Effectual Administration of Justice, In the Colony of Rupertsland
| location = London | publisher = J. Brettell }}
* {{cite book
| last = Stubbs | first = Roy St. George
| title = Four Recorders of Rupert's Land; A Brief Survey of the Hudson's Bay Company Courts of Rupert's Land
| location = Winnipeg, MB, Canada
| publisher = Peguis Publishers | year = 1967 }}
* {{cite book
| last = Tucker | first = S.
| title = The Rainbow in the North A Short Account of the First Establishment of Christianity in Rupert's Land
| location = London
| publisher = J. Nisbet and Co | year = 1851 }}
 
== Enllaços externs ==