Basílica de San Lorenzo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.3) (Robot afegeix: sl:Bazilika San Lorenzo, Firence |
|||
Línia 31:
Brunelleschi s'inspirà en la basílica romana a l'hora d'edificar San Lorenzo, però en va allargar la planta i la va configurar de tal manera que totes les línies horitzontals convergeixen en un únic punt: l'altar. Els braços del transsepte són quadrats i de la mateixa mida que el creuer.
San Lorenzo destaca per l'atractiva i ordenada distribució d'espais que fa que, quan l'espectador s'hi troba al bell mig, tots dos costats s'emmirallin en una perfecta simetria. Abans de començar l'edificació de les naus de San Lorenzo, Brunelleschi va iniciar la construcció de la sagristia vella (anomenada així en contraposició amb la que construiria un segle més tard [[Miquel Àngel]], la [[sagristia nova]]), que finalitzà el 1428, i que consisteix en un espai quadrat cobert per una cúpula amb petxines. En una de les parets s'obre una capella, també quadrada i també coberta per una cúpula.
L'ús dels arcs de mig punt, de les columnes corínties i la distribució rítmica de les finestres tenen l'antecedent més immediat en el pòrtic de l'Hospital dels Innocents del mateix Brunelleschi. La planta de creu llatina s'inspira en les basíliques romanes i paleocristianes, mentre que la forma cúbica dels entaulaments damunt dels capitells recorda els àbacs romànics i bizantins. Brunelleschi havia deixat en vida, moltes obres per acabar, per dedicar-se plenament a la seva obra cabdal; la cúpula de [[Santa Maria del Fiore]].
== Interpretació ==
|