Mascara: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
{{polisèmia}}
[[Fitxer:Flag of Mascara.svg|thumb|125px|Bandera històrica]]
'''Mascara''' (Muaskar en àrab مـعـسـكـر) és una ciutat d'[[Algèria]] capital de la [[província de Mascara]], al nord-oest del país, al sud de les muntanyes Beni Chougran (Banu Shukran), a la vora d'un rierol afluent del uadi Sadi Tudjiman, a l'altra costat del qual hi ha el barri de Bab Ali.
Té una població d'uns 150.000 habitants (estimació del [[2008]]). La seva població el 1926 era de 30.669 habitants (13.237 europeus i 44.481 jueus). Mascara deriva d'una paraula àrab que vol dir "Mare de soldats". Es un centre comercial i mercat de la regió i centre administratiu. Els principals productes són la pell, grans, i olives i el seu derivat l'oli d'oliva; a Mascara hi ha bons vins que no tenen consum local. La ciutat vella en part en ruïnes queda dins les muralles. == Personatges il·lustres ==
Linha 7 ⟶ 9:
== Història ==
Era un poble berber fundat per Muhammad ibn Salih al-Ifrani dels [[Banu Ifran]] el 949/950. [[Ibn Hawkal]] l'esmenta com un poble important. Els almohades hi van construir una fortalesa. Els [[zayyànides]] de Tlemcen hi tenien un governador i guarnició. Al segle XVI [[Lleó l'Africà]] fa notar la importància del seu mercat i diu que era una vila dels Beni Rasid (Banu Rashid).
Al segle XVI s'hi va establir una guarnició militar otomana. Hi van anar a viure molts andalusins que vivien a Algèria exiliats en el segle anterior. El [[1701]] va esdevenir capital del beylik de l'oest que fins aleshores estava a [[Mazuna]] a la regió del [[Dahra]]. Els beys hi van residir fins que els algerians van reconquerir [[Orà]] el [[1797]] i van construir alguns edificis entre els quals dues mesquites, una madrassa, una ''kasaba'', així com un aqüeducte i algunes fonts. En aquest temps els andalusins van abandonar la ciutat en majoria vers el [[1790]] i els otomans hi van instal·lar jueus. La sortida del bey va provocar una certa decadència a la ciutat i les revoltes que van esclatar a la regió al inici del segle XIX hi van contribuir. El 1805 el Darkawi Ibn Sharif es va apoderar de la ciutat i la va dominar algun temps. El 1827 fou atacada pel marabut Muhammad al-Tidjani amb suport de la tribu Hashim, que va dominar el barri de Bab Ali però va morir en lluita contra els otomans quan es disposava a ocupar la ciutat.
[[Abd el-Kader]], proclamat emir per les tribus de la plana del [[Ghris]], hi va establir la seva capital, i llavors fou capital del anomenat [[emirat de Mascara]], però hi va residir poc i vers 1834 va escollir com a capital a Tagdempt Tiaret (la Smalah) deixant a Mohamed Benfreha Al-Mahaji com primer governador. El [[7 de desembre]] de [[1835]] el mariscal Clauzel, ajudat pels generals Oudinot, Perrégaux i d’Arlanges, va ocupar la ciutat que fou abandonada totalment pels àrabs després de saquejar totalment la ciutat perquè els francesos no trobessin res, i de massacrar a gran part dels jueus que, tot i aquest incident, estaven fins aleshores ben integrats a la vida local. Abd el-Kader, que era lluny de la població, no va poder restaurar l'orde i els guerrers que l'acompanyaven el van abandonar per prendre part al saqueig. Els francesos van entrar a la ciutat, la van cremar i la van abandonar. El duc d'Orleans va aconseguir que el miler de jueus que havien sobreviscut acompanyessin als francesos en la seva retirada, però al no poder seguir el pas dels militars molts van morir i només una part va arribar a [[Mostaganem]] o a Orà, després d'haver perdut tots els bens i família. Els jueus que es van quedar a Mascara, foren agafats per Abd el-Kader, en part per considerar a la comunitat traïdora col·lectivament i en part per conservar artesans hàbils. Molts jueus van tornar però van haver d'abandonar la vila el 1838 i el 1839 només en quedaven 240. Finalment els francesos manats pel mariscal Bugeaud, van ocupar la ciutat el [[30 de maig]] de [[1841]], quan tenia 2.840 habitants. Els jueus van haver de seguir a Abd el-Kader en la seva fugida i uns centenars foren morts en els combats. El 1851 la comunitat jueva pujava a 345 membres.
Sota domini francès Mascara fou una sots-prefectura. Joseph Valentin Voisins d’Ambre (1805-1890) en fou sub-prefecte de 1858 à 1868. La regió va restar berberòfona fins al menys el 1936. Durant la guerra de la independència una guerrilla del [[FLN]] va operar a la zona, al peu de l'Atles del Tell. Els anys noranta hi va haver una guerrilla del [[GIA]]. Va patir un fort terratrèmol el [[18 d'agost]] de [[1994]], que va causar la mort a 171 persones.
==Agermanaments==
| |||