Orde Hospitalari de Sant Joan de Déu: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.6.4) (Robot esborra: es:Orden Hospitalaria de San Juan de Dios |
m Bot:Desambiguació assistida: Batalla de Lepant - Canviant enllaç(os) per Batalla de Lepant (1571) |
||
Línia 34:
Sant [[Joan de Déu]], laic que es va despendre de la seva fortuna per ajudar els altres, començà el [[1539]] la seva tasca d'atenció i lliurament als pobres, els malalts i els desfavorits, a [[Granada (Andalusia)|Granada]]. Allí utilitzà d'antuvi, les cases dels seus benefactors per a acollir malalts i necessitats de la ciutat: pobres invàlids, nens orfes i abandonats, prostitutes, captaires i tot aquell que necessitava cures i no disposava de recursos econòmics. Posteriorment, amb altres persones que van voler imitar-lo i dedicar-se a la mateixa tasca, va organitzar el seu primer [[hospital]] i encara va obrir un altre a la Cuesta de Gomérez de la ciutat.
Fins al 1572, però, aquest grup de persones no tenia una organització; fou llavors quan es va constituir com a comunitat religiosa, adoptant la ''[[Regla de Sant Agustí]]'' i fent vots de pobresa, castedat i obediència, a més d'un quart vot d'assistència als malalts; aquesta organització va ésser aprovada per [[Pius V]] el mateix 1572. Antón Martín, successor de Joan de Déu, havia fundat un hospital a [[Madrid]] i un altre a [[Còrdova]], començant així la difusió per altres ciutats. Va ser Pedro Soriano qui, el 1571, va estendre l'obra fora de la Península: va començar assistint els ferits de la [[Batalla de Lepant (1571)|batalla de Lepant]], a les galeres, i cap al 1572 obrí un hospital a [[Nàpols]] i en 1581, un altre a [[Roma]]; [[Gregori XIII]] els va donar l'Hospital de Sant Joan Calibita, que esdevingué la casa mare de l'orde. El 1584 fundà un tercer hospital a [[Perugia]], als que van seguir els de Tarquínia (1586) i [[Palerm]].
[[Sixt V]] concedí en 1586 l'elevació de la comunitat a [[orde religiós]] de tipus [[orde mendicant|mendicant]], la qual cosa va implicar una nova organització, amb comunitats dirigides per un prior i agrupades en províncies, amb superiors provincials i un superior general de l'orde amb seu a Roma. El primer superior va ser Pedro Soriano. Els Germans de Sant Joan de Déu es van difondre pels estats catòlics d'Europa i en terres de missió d'Hispanoamèrica i Àsia: en 1586 ja tenien cases a Colòmbia, Mèxic i Perú. Mës recentment, també s'han establert a l'Àfrica i Austràlia. El primer hospital a França va ser el de [[París]], fundat per la reina [[Maria de Mèdici]] el 1601; en aquest regne va arribar a tenir, el 1789, quaranta hospitals.
| |||