Andreu Claret i Casadessús: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot: unificació d'estil de les crides (sense espais) |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Andreu Claret i Casadessús''' ([[Súria]], [[Bages]], [[1908]] - [[Barcelona]], [[4 de gener]] de [[2005]]) fou un polític català, pare del politic francès Joan Claret, del periodista [[Andreu Claret i Serra]] i dels músics [[Lluís Claret i Serra]] i [[Gerard Claret i Serra]].
El 1931 va participar en la fundació d'[[Esquerra Republicana de Catalunya]]. Malgrat que va rebutjar l'oferta del president [[Lluís Companys]] per formar part de l'administració de la [[Generalitat de Catalunya]], va acceptar, en canvi, l'encàrrec del president de restaurar l'ordre republicà a [[la Fatarella]] després de les col·lectivitzacions de la [[FAI]]. Com a responsable dels hospitals de la [[Segona República Espanyola]], va ajudar molts republicans a sortir del país. Ja a França, sota l'ocupació alemanya, va col·laborar amb la [[Resistència francesa|resistència]] i va ajudar i acollir exiliats republicans, entre altres [[Pau Casals]] i [[Pompeu Fabra]]. Detingut per la [[Gestapo]], va aconseguir escapar de l'hospital on l'havien traslladat.
Acabada la guerra es va convertir en la persona de confiança de Pau Casals i va crear l'Associació Pau Casals d'ajuda als exiliats. El 1949 es va instal·lar a [[Andorra]]. Al llarg de tot aquest temps va treballar en oficis molt diversos (ebenista,
El desembre de [[1962]], arran de la gran nevada de [[Barcelona]], l'alcalde [[Josep Maria de Porcioles i Colomer]] li va demanar que vingués a Barcelona per tal de restablir les comunicacions de la ciutat. Malgrat que el règim franquista mantenia una ordre de detenció en contra seu, va ser rebut per milers de barcelonins a la plaça de Sant Jaume. A partir de llavors, se'l va conèixer com el «Príncep de les Neus». El 2004 va rebre la [[Medalla d'Honor de Barcelona]].
|