Revisió del 09:51, 26 gen 2011 modifica WikitanvirBot (discussió \| contribucions) Bots 60.939 edits m r2.7.1) (Robot afegeix: ko:이회암 ← Edició anterior		Revisió del 19:56, 28 gen 2011 modifica desfés Bestiasonica (discussió \| contribucions) 244.771 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Col St Jean (Marnes bleues) 3 F.JPG\|thumb\|Aflorament de margues Col Saint-Jean de [[Montclar]]]] '''Marga''' en [[geologia]] és una [[roca]] sedimentària]] de tipus terrígen, composta ~~d’una~~d'una fracció [[Argila\|argilosa]] i ~~d’una~~d'una fracció carbonatada generalment de [[carbonat de calci]]([[calcita]]), o bé de [[bicarbonat de magnesi]] i calci ([[dolomita]] [MgCa(CO{{mida\|1=3}}){{mida\|1=2}}]. Com minerals accessoris es troben generalment [[quars]], [[mica]], [[Grafit (mineral)\|grafit]], [[guix]], [[pirita]]. La seva densitat 2-2,65. En les margues típiques el percentatge de carbonat de calci va del 35% al 65%; per sobre i per sota ~~d’aquests~~d'aquests valors hi ha termes de transició cap al calcari (o [[dolomia]]) pels continguts alts de carbonat o bé a ~~l’argila~~l'argila pels continguts baixos de carbonat. ''Marga'' era originàriament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d'ells d'origen sedimentari bàsicament de la mescla d'argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques.<ref>Sedimentary Rocks. Pettijohn, F. J., Harper& Brothers New York 1957, p. 410</ref> Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d'origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi. ''Marga'' era originariament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d’ells d’origen sedimentari bàsicament de la mescla d’argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques.<ref>Sedimentary Rocks. Pettijohn, F. J., Harper& Brothers New York 1957, p. 410</ref> == Ambient sedimentari i ~~caracterísitiques~~característiques químico-fisiques ==▼ ~~Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d’origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi.~~ Les margues són roques derivades de la [[diagènesi]] de [[fang]] de composició mixta, constituïts de fraccions variables de carbonat de calci i de minerals argilosos. La fracció terrígena fina és originada per àrees continentals adjacents a l'~~area~~àrea de sedimentació, mentre que la fracció carbonatada pot derivar de la precipitació química (en el cas de conques de ~~llacunnes~~llacunes o de llacs amb sedimentació evaporítica), o bé de la sedimentació per decantació de restes ~~d’organismes~~d'organismes microscòpics amb closca o esquelets de composició calcària. ▼ L'[[ambient sedimentari]] ~~d’aquest~~d'aquest litotipus pot ser de llacuna, marí o de llac. Els [[clast]]s , de composició prevalentment [[Fil·losilicat\|fil·losilicada]] tenen uns grans amb dimensions inferiors a <sup>1</sup>/<sub>16</sub> de mil·límetre. El ciment (per definició carbonatat) pot estar constituït per [[calcita]] o [[aragonita]], però també existeixen margues dolomítiques amb la fracció carbonatada dolomitzada.▼ ▲== Ambient sedimentari i caracterísitiques químico-fisiques == ~~Les margues són roques derivades de la [[diagènesi]] de [[fang]] de composició mixta, costituits de fraccions variables de carbonat de calci i de minerals argilosos.~~ ▲La fracció terrígena fina és originada per àrees continentals adjacents a l'area de sedimentació, mentre que la fracció carbonatada pot derivar de la precipitació química (en el cas de conques de llacunnes o de llacs amb sedimentació evaporítica), o bé de la sedimentació per decantació de restes d’organismes microscòpics amb closca o esquelets de composició calcària. ▲L'[[ambient sedimentari]] d’aquest litotipus pot ser de llacuna, marí o de llac. Els [[clast]]s , de composició prevalentment [[Fil·losilicat\|fil·losilicada]] tenen uns grans amb dimensions inferiors a <sup>1</sup>/<sub>16</sub> de mil·límetre. El ciment (per definició carbonatat) pot estar constituït per [[calcita]] o [[aragonita]], però també existeixen margues dolomítiques amb la fracció carbonatada dolomitzada. [[Fitxer:Marl vs clay & lime.PNG\|thumb\|right\|400px\|Pas del calcari (100% de carbonat de calci) i argila (100% de minerals argilosos).<ref>[http://www.tesionline.it/default/glossario.jsp?GlossarioID=1782 Info su tesionline]</ref> Le marga (''marna'' en italià) en sentit estricte es troba entre el 35% al 65% de CaCO{{mida\|1=3}} (o de minerals argilosos).]] L'aspecte pot ser terrós i més o menys friable o bé massiu amb fractura prismàtica o també còncava. Sovint els sediments margosos resulten [[Fòssil\|fossilifers]] de vegades amb abundància de formes i exemplars amb fòssils en bon estat de conservació. Linha 16 ⟶ 11: == Distribució == [[Fitxer:Bunter Mergel.jpg\|thumb\|left\|250px\|Aflorament de "Bunter Mergel" ([[Stoccarda]], [[Alemanya]], [[Triàssic]] Inferior).. ]]▼ Les margues (en sentit ampli) són sediments típics de la [[plataforma continental]] i de mars epicontinentals, o sigui de mars impostats en ~~l’escorça~~l'escorça terrestre. Deriven de dues fonts principals: aportacions clàstiques fines, derivades ~~d’àrees~~d'àrees continentals emergides per erosió i agents atmosfèrics aportacions carbonatades, que poden derivar sigui de la decantació ~~d’organismes~~d'organismes del [[plàncton]] o de la fracció carbonatada . ▲ [[Fitxer:Bunter Mergel.jpg\|thumb\|left\|250px\|Aflorament de "Bunter Mergel" ([[Stoccarda]], [[Alemanya]], [[Triàssic]] Inferior)..]] Els sediments margosos ~~s’estenen~~s'estenen també en el domini pelàgic més profund i en la part més pròxima de la plana abissal. Els sediments margosos estan difosos per tot el món. Quan estan erosionats prenen ~~l’aspecte~~l'aspecte de ''bad lands'' on pràcticament no hi creix cap planta. ▼ ▲Els sediments margosos estan difosos per tot el món. Quan estan erosionats prenen l’aspecte de ''bad lands'' on pràcticament no hi creix cap planta. ==Usos== El principal ~~aprofittament~~aprofitament de les margues és per a fabricar [[ciment]], ja que el seu alt contingut en carbonat de calci i la presència ~~d’argiles~~d'argiles expansives ([[esmectita\|esmectites]]) acostuma a impedir el seu ús com a matèria primera en la indústria ceràmica. També s'utilitzen com esmena calcària (incorporació de calç) en terres de conreu àcides.▼ == Notes ==▼ ▲El principal aprofittament de les margues és per a fabricar [[ciment]], ja que el seu alt contingut en carbonat de calci i la presència d’argiles expansives ([[esmectita\|esmectites]]) acostuma a impedir el seu ús com a matèria primera en la indústria ceràmica. També s'utilitzen com esmena calcària (incorporació de calç) en terres de conreu àcides. <references /> ▲== Notes == ~~{{referències\|1}}~~ == Bibliografia == * Ricci Lucchi F. Sedimentologia 1980 CLUEB Bologna ISBN 88-8091-333-6 Linha 35 ⟶ 32: * [http://geolmag.geoscienceworld.org/cgi/content/abstract/142/1/31 Geochemistry and time-series analyses of orbitally forced Upper Cretaceous marl–limestone rhythmites, abstract] Accessed 11/06/2005 * [http://www.the-conference.com/JConfAbs/5/782.pdf Palaeoenvironmental Interpretation of the Early Postglacial Sedimentary Record of a Marl Lake] Accessed 11/06/2005 [[Categoria:Roques sedimentàries]]

Marga: diferència entre les revisions