Marga: diferència entre les revisions

25 octets eliminats ,  fa 11 anys
cap resum d'edició
m (r2.7.1) (Robot afegeix: ko:이회암)
Cap resum de modificació
[[Fitxer:Col St Jean (Marnes bleues) 3 F.JPG|thumb|Aflorament de margues Col Saint-Jean de [[Montclar]]]]
'''Marga''' en [[geologia]] és una [[roca]] sedimentària]] de tipus terrígen, composta d’unad'una fracció [[Argila|argilosa]] i d’unad'una fracció carbonatada generalment de [[carbonat de calci]]([[calcita]]), o bé de [[bicarbonat de magnesi]] i calci ([[dolomita]] [MgCa(CO{{mida|1=3}}){{mida|1=2}}]. Com minerals accessoris es troben generalment [[quars]], [[mica]], [[Grafit (mineral)|grafit]], [[guix]], [[pirita]]. La seva densitat 2-2,65. En les margues típiques el percentatge de carbonat de calci va del 35% al 65%; per sobre i per sota d’aquestsd'aquests valors hi ha termes de transició cap al calcari (o [[dolomia]]) pels continguts alts de carbonat o bé a l’argilal'argila pels continguts baixos de carbonat. ''Marga'' era originàriament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d'ells d'origen sedimentari bàsicament de la mescla d'argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques.<ref>Sedimentary Rocks. Pettijohn, F. J., Harper& Brothers New York 1957, p. 410</ref> Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d'origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi.
''Marga'' era originariament un vell terme aplicat laxament a una gran varietat de materials, molts d’ells d’origen sedimentari bàsicament de la mescla d’argila i carbonat de calci, formats sota condicions aquàtiques.<ref>Sedimentary Rocks. Pettijohn, F. J., Harper& Brothers New York 1957, p. 410</ref>
 
== Ambient sedimentari i caracterísitiquescaracterístiques químico-fisiques ==
Aquest tipus de roques deriva de sediments fangosos d’origen prevalentment marí en condicions de baixa energia del medi.
Les margues són roques derivades de la [[diagènesi]] de [[fang]] de composició mixta, constituïts de fraccions variables de carbonat de calci i de minerals argilosos. La fracció terrígena fina és originada per àrees continentals adjacents a l'areaàrea de sedimentació, mentre que la fracció carbonatada pot derivar de la precipitació química (en el cas de conques de llacunnesllacunes o de llacs amb sedimentació evaporítica), o bé de la sedimentació per decantació de restes d’organismesd'organismes microscòpics amb closca o esquelets de composició calcària.
 
L'[[ambient sedimentari]] d’aquestd'aquest litotipus pot ser de llacuna, marí o de llac. Els [[clast]]s , de composició prevalentment [[Fil·losilicat|fil·losilicada]] tenen uns grans amb dimensions inferiors a <sup>1</sup>/<sub>16</sub> de mil·límetre. El ciment (per definició carbonatat) pot estar constituït per [[calcita]] o [[aragonita]], però també existeixen margues dolomítiques amb la fracció carbonatada dolomitzada.
 
== Ambient sedimentari i caracterísitiques químico-fisiques ==
Les margues són roques derivades de la [[diagènesi]] de [[fang]] de composició mixta, costituits de fraccions variables de carbonat de calci i de minerals argilosos.
La fracció terrígena fina és originada per àrees continentals adjacents a l'area de sedimentació, mentre que la fracció carbonatada pot derivar de la precipitació química (en el cas de conques de llacunnes o de llacs amb sedimentació evaporítica), o bé de la sedimentació per decantació de restes d’organismes microscòpics amb closca o esquelets de composició calcària.
 
L'[[ambient sedimentari]] d’aquest litotipus pot ser de llacuna, marí o de llac. Els [[clast]]s , de composició prevalentment [[Fil·losilicat|fil·losilicada]] tenen uns grans amb dimensions inferiors a <sup>1</sup>/<sub>16</sub> de mil·límetre. El ciment (per definició carbonatat) pot estar constituït per [[calcita]] o [[aragonita]], però també existeixen margues dolomítiques amb la fracció carbonatada dolomitzada.
[[Fitxer:Marl vs clay & lime.PNG|thumb|right|400px|Pas del calcari (100% de carbonat de calci) i argila (100% de minerals argilosos).<ref>[http://www.tesionline.it/default/glossario.jsp?GlossarioID=1782 Info su tesionline]</ref> Le marga (''marna'' en italià) en sentit estricte es troba entre el 35% al 65% de CaCO{{mida|1=3}} (o de minerals argilosos).]]
L'aspecte pot ser terrós i més o menys friable o bé massiu amb fractura prismàtica o també còncava. Sovint els sediments margosos resulten [[Fòssil|fossilifers]] de vegades amb abundància de formes i exemplars amb fòssils en bon estat de conservació.
 
== Distribució ==
[[Fitxer:Bunter Mergel.jpg|thumb|left|250px|Aflorament de "Bunter Mergel" ([[Stoccarda]], [[Alemanya]], [[Triàssic]] Inferior).. ]]
Les margues (en sentit ampli) són sediments típics de la [[plataforma continental]] i de mars epicontinentals, o sigui de mars impostats en l’escorçal'escorça terrestre. Deriven de dues fonts principals:
*aportacions clàstiques fines, derivades d’àreesd'àrees continentals emergides per erosió i agents atmosfèrics
*aportacions carbonatades, que poden derivar sigui de la decantació d’organismesd'organismes del [[plàncton]] o de la fracció carbonatada .
[[Fitxer:Bunter Mergel.jpg|thumb|left|250px|Aflorament de "Bunter Mergel" ([[Stoccarda]], [[Alemanya]], [[Triàssic]] Inferior)..]]
 
Els sediments margosos s’estenens'estenen també en el domini pelàgic més profund i en la part més pròxima de la plana abissal.
 
Els sediments margosos estan difosos per tot el món. Quan estan erosionats prenen l’aspectel'aspecte de ''bad lands'' on pràcticament no hi creix cap planta.
 
Els sediments margosos estan difosos per tot el món. Quan estan erosionats prenen l’aspecte de ''bad lands'' on pràcticament no hi creix cap planta.
==Usos==
El principal aprofittamentaprofitament de les margues és per a fabricar [[ciment]], ja que el seu alt contingut en carbonat de calci i la presència d’argilesd'argiles expansives ([[esmectita|esmectites]]) acostuma a impedir el seu ús com a matèria primera en la indústria ceràmica. També s'utilitzen com esmena calcària (incorporació de calç) en terres de conreu àcides.
 
== Notes ==
El principal aprofittament de les margues és per a fabricar [[ciment]], ja que el seu alt contingut en carbonat de calci i la presència d’argiles expansives ([[esmectita|esmectites]]) acostuma a impedir el seu ús com a matèria primera en la indústria ceràmica. També s'utilitzen com esmena calcària (incorporació de calç) en terres de conreu àcides.
<references />
 
== Notes ==
{{referències|1}}
== Bibliografia ==
* Ricci Lucchi F. Sedimentologia 1980 CLUEB Bologna ISBN 88-8091-333-6
* [http://geolmag.geoscienceworld.org/cgi/content/abstract/142/1/31 Geochemistry and time-series analyses of orbitally forced Upper Cretaceous marl–limestone rhythmites, abstract] Accessed 11/06/2005
* [http://www.the-conference.com/JConfAbs/5/782.pdf Palaeoenvironmental Interpretation of the Early Postglacial Sedimentary Record of a Marl Lake] Accessed 11/06/2005
 
 
[[Categoria:Roques sedimentàries]]
244.467

modificacions