Convecció: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot afegeix: id:Konveksi |
mCap resum de modificació |
||
Línia 29:
La convecció en l'atmosfera terrestre involucra la transferència d'enormes quantitats de la calor absorbida per l'aigua. Forma núvols de gran desenvolupament vertical (per exemple, cúmuls congestus i, sobretot, cumulonimbus, que són els tipus de núvols que arriben major desenvolupament vertical). Aquests núvols són les típiques portadores de tempestes elèctriques i de grans xàfecs. A l'arribar a una alçada molt gran (per exemple, uns 12 o 14 km i refredar violentament, poden produir tempestes de calamarsa, ja que les gotes de pluja es van congelant en ascendir violentament i després es precipiten a terra i en estat sòlid. Poden tenir forma d'un fong asimètric de grans dimensions, i de vegades sol formar-se en aquest tipus de núvols, una estela que s'assembla a una espècie de enclusa (Anvil's head, com es coneix en anglès).
El procés que origina la convecció en el si de la [[Atmosfera terrestre|Atmosfera]] és summament important i genera una sèrie de fenòmens fonamentals en l'explicació dels [[vent]] si en la formació de [[núvol]]s , [[tàlveg]]s, [[cicló|ciclons]], [[anticicló|anticiclons]], [[precipitació atmosfèrica|precipitacions]], etc. Tots els processos i mecanismes de convecció de la calor atmosfèrica obeeixen a les lleis físiques de la [[Termodinàmica]]. D'aquests processos és fonamental el que explica el cicle de l'aigua a la Natura o [[cicle hidrològic]]. Gairebé tots els fenòmens abans esmentats, tenen a veure amb aquest últim mecanisme.
També es denomina ''' [[cicle hidrològic]] ''' al recorregut de l'aigua a l'Atmosfera per la capacitat que té l'aigua d'absorbir calor i cedir-lo gràcies a la capacitat que té de transformar-se d'un estat físic a un altre. A grans trets, el cicle hidrològic funciona de la següent manera: els raigs solars escalfen les superfícies de les aigües marines i terrestres les quals, en absorbir aquesta calor, passen de l'estat líquid al gasós en forma de vapor d'aigua. El vapor puja fins a certa altura i en fer-ho, perd calor, es condensa i forma els núvols, que estan constituïdes per gotes d'aigua molt petites que es mantenen en suspensió a determinada alçada. Quan aquesta condensació s'accelera, pel propi ascens de la massa de núvols (convecció), es formen núvols de gran desenvolupament vertical, de manera que les gotes augmenten de mida i formen les precipitacions, que poden ser tant sòlides (neu, pedra) com aquoses (pluja), depenent de la temperatura. Aquestes precipitacions poden caure tant en el mar com a les terres emergides. Finalment, part de l'aigua que es precipita en els continents i illes passa de nou a l'atmosfera per evaporació o produeix corrents fluvials que porten de nou gran part de les aigües terrestres als mars i oceans, de manera que es tanca el cicle, el qual torna a repetir-se.
== Comportament d'un fluid qualsevol en la transferència de calor ==
El fluid quan cedeix calor seves molècules es desacceleren per la qual cosa la seva temperatura disminueix i la seva densitat augmenta sent atreta les seves molècules per la gravetat de la terra.
| |||