Picè: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Picé mogut a Picè |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Imatge:Picenum.jpg|thumb|Mapa del Picé]]
El '''Picé''' era una regió de l'[[antiga Roma]]. Fou el lloc de neixement de persones tan notables com [[Gneu Pompeu Magne]] i del seu pare [[Pompeu Estrabó]].▼
El '''Picè''' (llatí '''''Picenum''''') fou una regió d'Itàlia durant l'[[antiga Roma]]. Fou el país del picentins (''picentini'') o picens (piceni), nom convencional, mentre la branca desplaçada al sud entre Capània i Lucània s'anomenen ''picentes'' per distingir-los del picentins del Picenum.
Era una regió al centre d'Itàlia a la costa de la [[mar Adriàtica]] entre la desembocadura de l' ''Aesis'' i la del ''Matrinus'', arribant a l'interior fins als [[Apenins]]. Tenia a l'oest el país dels [[umbres]] i dels [[sabins]], al sud el país dels [[vestins]], i al nord el territori dels gals [[sènons]] (aquest districte fou inclòs després a la província d'[[Úmbria]] però considerat del ''Picenum'' per alguna autors com Polibi i Livi que esmenten el ''Ager Gallicus'' com a part del Picenum). Passava per Picenum la [[via Valèria]].
La província del Picenum fou establerta per [[August]] com a cinquena regió d'Itàlia (sense el territori dels gals sènons que fou inclòs a l'Úmbria). A la part sud hi vivia un poble anomenat els [[pretutis]] (''praetutii'') que presentaven diferencies amb els picens; el territori entre els rius ''Vomanus'' i ''Matrinus'' formava un districte especial anomenat ''Ager Hadrianus''.
El [[380 aC]] es va establir una colònia d'exiliats grecs siracusans a [[Ancona]] i es l'únic fet conegut de l'historia del ''Picenum'' fins el seu contacte amb Roma. Per la seva proximitat amb els gals, Roma va buscar l'aliança dels picentins i la va obtenir el [[299 aC]] en un tractat que fou respectat escrupolosament pels picens. La llarga pau va fer esdevenir el ''Picenum'' un dels districtes mes poblats d'Italia.
El país fou ocupat militarment pels cònsols Sempronius Sophus i Appius Claudius en una sola campanya el [[268 aC]], sense trobar resistència; les causes de la guerra son desconegudes; en aquell moment només els [[sal·lentins]] i els picens no havien estat sotmesos a Roma i conservaven una real independència.
Després del [[268 aC]] van esdevenir subjectes aliats de Roma. El seu territori fou afectat per la [[segona guerra púnica]] però no s'esmenta als picens com aliats dels cartaginesos (si ho foren els [[picentes]]).
El poble no apareix de fet a l'historia fins a la guerra social, el [[91 aC]]. Les hostilitats es van iniciar a ''[[Asculum]]'' que era considera capital del ''Picenum''; a aquesta ciutat foren assassinats el procònsol Q. Servilius i el seu llegat Fronteius, i això fou la senyal de revolta general. El primer atac de Cneus Pompeius Strabo contra la ciutat fou rebutjat ([[90 aC]]) i el general casi be fou expulsat de ''Picenum'' mentre els altres exercits romans estaven ocupats lluitant contra els [[mars]] i els [[pelignes]]. El següent any fou atacada de nou i el general dels picens Judacilius va dirigir un llarg enfrontament que va acabar amb la rendició d'Asculum seguida de tot el ''Picenum'' ([[89 aC]]). Llavors van rebre la ciutadania romana com un dels resultats de la guerra.
A la guerra civil el [[49 aC]] Cèsar va ocupar sense lluita la regió que es va declarar al seu favor; els pompeians es van retirar d' ''Auximum'' i ''Asculum'' on tenien guarnicions.
A la guerra civil entre [[Vespasià]] i [[Vitel·li]] el [[69]], el darrer va ocupar la província sense resistència.
Picenum va restar província durant tot l'Imperi però sembla que la seva població es va reduir. Vers el segle II la província apareix unida administrativament amb un districte anomenat [[Flamínia]] (per on passava la [[via Flamínia]]) i les dues entitats van formar una província que abraçava tota la franja de l'Úmbria al llarg de la costa de la mar Adriàtica, i el territori dels [[sabins]], [[vestins]], [[pelignes]] i [[mars]]. Aquesta província ampliada apareix al ''[[Liber Coloniarum]]'' sota el nom de ''Picenum'', incloent ciutats com ''Alba, Nursia, Nomentum, Fidenae'', i ''[[Tibur]]''. Però aquesta unió fou temporal i al segle III [[Flamínia]] i [[Valèria]] es van separar de ''Picenum'', i aquesta mateixa província es va dividir en dues: ''[[Picenum Suburbicarium]]'', (o simplement ''Picenum''), que corresponia pràcticament a la província (cinquena regió) creada per August; i ''[[Picenum Annonarium]]'', que corresponia al territori entre el ''Aesis'' i el [[Rubicó]] (l'antic ''Gallicus Ager''), separat de l'Úmbria.
A partir del [[404]] Ravenna va esdevenir capital imperial i això va contribuir a evitar la decadència de la província.
La regió va passar als ostrogots però l'emperador bizantí [[Justinià]] i va enviar als seus generals. ''Auximum'', considerada la capital, fou teatre de lluites, fins que finalment fou conquerida per Belisari. Picenum va formar part de l'[[Exarcat de Ravenna]] quant aquest es va crear.
Durant el govern grec va sorgir el nom de [[Pentàpolis]] per la regió que comprenia bona part del ''Picenum'', així anomenada per tenir cinc ciutats principals. Els longobards la van ocupar el [[751]] però els francs van anar a Itàlia el [[754]] i el rei dels francs la va donar al Papa després de la derrota del rei [[Astolf]].
== Rius ==
*''Matrinus'' ([[La Piomba]]) límit entre el Picenum i el país dels vestins
*''Vomanus'' ([[Vomano]]), límit entre el districte d'Ager Hadrianus i els pretutis
*''Batinus'' ([[Tordino]] o [[Trontino]]) a Interamna (moderna [[Teramo]])
*''Truentus'' ([[Tronto]]) a ''Asculum'' (moderna [[Ascoli]])
*''Tinna'' ([[Tenna]])
*''Flusor'' ([[Chienti]])
*''Potentia'' ([[Potenza]])
*''Misio'' o ''Misius'' ([[Musone]])
*''Aesis'' ([[Esino]]) entre [[Ancona]] i Sena Gallica ([[Senigaglia]]) que formava el límit provincial al nord entre Picenum i Úmbria.
== Ciutats ==
*''Matrinum'', a la desembocadura del riu del mateix nom, port d'[[Àdria]]
*''Castrum Novum'', a la desembocadura del riu Batinus
*''Castrum Truentium'' o ''Truentum'', a la desembocadura del riu Truentus
*''Cupra Maritima''
*''Castrum Firmanum'' (moderna Porto di Fermo) a la desembocadura del rierol Leta.
*''Potentia'' (moderna Santa Maria a Potenza) a la desembocadura del riu Potentia
*[[Numana]] (''Umana'' o Numana)
*[[Ancona]]
*''Auximum'' ([[Osimo]])
*''Cingulum'' (Cingoli)
*''Firmum'' ([[Fermo]])
*''Asculum'' ([[Ascoli]])
*''Interamna'' ([[Teramo]]) capital dels pretutis
*''Adria'' ([[Atri]])
*''Beregra'' (Civitella di Tronto)
*''Cupra Montana''
*''Cluana''
*''Novana''
*''Faleria'' (Fallerone)
*''Urbs Salvia'' (Urbisaglia)
*''Tolentinum'' ([[Tolentino]])
*''Septempeda '' ([[San Severino]])
*''Treia'' (Treja)
*''Ricina''
*''Pausulae''
*''Pollentia''
▲
[[categoria:Antiga Roma]]
| |||