Sant Aniol d'Aguja: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 20:
L'església de Sant Llorenç del Mont esdevingué una cel·la monàstica filial del monestir, però aviat experimentà un fort auge. Aquest fet i l'aïllament d'Aguja portà els monjos a decidir, cap al [[1003]], el trasllat de la comunitat a [[Sant Llorenç del Mont]], que a partir d'aleshores esdevingué la seu de l'abadia i un monestir independent i influent al [[comtat de Besalú]].
 
L'església d'Aguja, amb advocació a sant Aniol, es convertí en una simple parròquia dependent del nou monestir, de la qual depenia alhora [[Sant Feliu delde Riu]], i en un santuari. El '''santuari de Sant Aniol d'Aguja''', vigent ja a l'antic monestir, es fonamentava en la tradició de l'establiment de [[sant Aniol (sotsdiaca)|sant Aniol]] en aquest lloc, procedent del [[Vallespir]], per fer-hi penitència. El sant hi guariria el mal d'ulls amb l'aigua que regalima de la cova de l'Abat, situada al costat de l'església, que va esdevenir un pol d'atracció de pelegrins.
 
Actualment, els pelegrins han estat substituïts pels excursionistes, atrets per l'espectacular bellesa natural de la vall i els seus [[gorja|engorjats]], i l'antiga parròquia ha estat annexada a la de Santa Cecília de [[Sadernes]], si bé cada diumenge de [[Pentecosta|Pasqua Granada]] s'hi continua celebrant l''''aplec de Sant Aniol''' (o dels Francesos), que reuneix gent de la [[Garrotxa]] i del [[Vallespir]] i que als primers anys del [[segle XX]] fou descrit per [[Marià Vayreda]] a ''[[La punyalada]]''.