Al-Muqtadí (abbàssida): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
'''Abu-l-Qàssim Abd-Al·lah al-Muqtadí bi-amr-Al·lah''', més conegut per la primera part del seu ''[[làqab]]'', '''Al-Muqtadí ''' (en {{lang-ar|'''أبو القاسم عبد الله المقتدي بأمر الله'''}}, ''Abū l-Qāsim ʿAbd Allāh al-Muqtadī bi-amr Allāh'') ([[1056]]-[[1094]]), fou [[califa]] [[Abbàssides|abbàssida]] de [[Bagdad]] ([[1075]]-[[1094]]). Era nét del califa [[al-Qàïm]] i fill de Muhàmmad Dhàkirat-ad-Din.
Pertanyia al ''madhhab'' [[xafiïta]] tradicional i després d'assolir el poder per equilibrar les tendències va organitzar una intervenció entre [[hanbalites]] i [[axarites]]. El 1083 va expulsar als [[Banu Djahir]] que tenien de manera hereditària el visirat. Amid al-Dawla al-Djahirí, proper dels seljúcides, fou destituït i va nomenar visir a Abu Shudja Rudhrawari. Això va portar al cisma religiós pel suport dels seljúcides a una de les tendències.
[[Nizam al-Mulk]], el visir del sultà, va iniciar una política de debilitament del poder del califa i la seva cort. [[Màlik-Xah I]] era el verdader governant va anar per primer cop a [[Bagdad]] (acompanyat de Nizam al-Mulk) el 1086 i hi va restar fins el maig del 1087 i fou llavors quan la seva filla Malik Khatun (Muhmalak o Mah Malik) va esdevenir l'esposa del califa que abans de succeir al seu avi ja s'havia casat amb una filla d'[[Alp Arsla]]n (per desig d'al-Qàïm). Aquest segon matrimoni, purament polític, que es va fer el 1087, no va durar; el sultà va posar com a condició la renuncia pel califa de tot l'harem i que la seva filla fos l'única esposa; el 1089 Malik Khatun es va sentir menystenguda i va retornar a la cort paterna emportant-se al fill nascut poc abans Abu l-Fadl Djafar. Aquest fill fou el nét preferit de l'avi Màlik-Xah I, que el va voler utilitzar contra el califa.
El 1090 els [[càrmates]] van saquejar [[Bàssora]] i centres de propaganda [[ismaïlita]] sorgien en diversos llocs pel mateix temps (a [[Síria]], la [[Djazira]] i Iran incloent [[Isfahan]] i [[Rayy]]) i el ''dai'' [[Hasan-i -Sabbah|Hasan al-Sabbah]] es va apoderar d'[[Alamut]]. Màlik-Xah I va escollir a Bagdad com a quarter general el hivern del 1091 al 1092, i hi va anar per segona vegada, ignorant totalment al califa al que va exigir la destitució com hereu (''wali l-adh'') del seu fill gran, el futur [[al-Mustazhir]] en favor del fill més jove Djafar, nét de Màlik-Xah I; el califa va demanar un temps per pensar-ho. Malik va sortir de Bagdad l'abril de 1092 retornant a la seva capital [[Isfahan]], i es va emportar al jove Djafar. L'octubre de 1092 va morir Nizam al-Mulk. Malik Shah va retornar a Bagdad i va exigir del califa el seu trasllat a alguna altra ciutat, però la seva mort sobtada el novembre de 1092 va posar fi a aquest afer i al-Muqtadí va poder confirmar al seu fill al-Mustazhir com hereu. Va negociar amb la vídua de Malik, Turkhan Khatun, que se'n havia tornat a Isfahan després de la mort del seu marit, i el califa es va negar a reconèixer al successor del difunt, Nàssir ad-Din [[Mahmud I ibn Màlik-Xah]] com a únic sultà. Va donar suport al repartiment de funcions entre les militars, per l'amir Öner, i les administratives, pel visir Tadj al-Mulk, enfront d'un poder únic dirigit per la vídua, i ho va fer confirmar per una ''fatwa'' del teòleg al-Ghazali. En aquestes condicions el califa va reconèixer a Mahmud, i el seu fill Djafar li fou retornat, si be va morir al cap de pocs mesos (1093).
En els següents anys el califa es va limitar a donar suport al pretendent seljúcida més fort. Els ''mamalik'' (esclaus) de Nizam al-Mulk van matar a Turkhan Khatun i Mahmud el 1093 i van alliberar i posar al tron a Rukn ad-Din [[Barkyaruk]], fill també de Malik-Xah I però de més edat que Mahmud, que ja s'havia erigit en rival d'aquest i havia estat empresonat a Isfahan per Turkhan Khatun. Barkyaruk fou finalment reconegut pel califa.
No va passar gaire temps quan al-Muqtadí va morir de manera inesperada a Bagdad el [[4 de febrer]] del [[1094]] amb 39 anys d'edat i després de quasi 20 de regnat. La seva mort fou tinguda en secret tres dies i llavors el seu fill [[al-Mustazhir]], de 15 anys, fou entronitzat. El califa difunt fou enterrat el 13 de febrer de 1094.
==Referències==
*''Cambridge History of Iran'', per J. A. Boyle, Cambridge 1968
[[Categoria:Califes abbàssides]]
Linha 6 ⟶ 21:
{{Finalitza taula}}
{{ORDENA:Muqtadi}}
| |||