Revisió del 21:33, 1 oct 2010 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits Pàgina nova, amb el contingut: «'''Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin''' al-Lamtuní al-Sanhadjí, fou un emir dels almoràvits, dels lamtunes i fundador de Marraqueix. Era germà de...».		Revisió del 17:29, 7 feb 2011 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: '''Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin''' al-Lamtuní al-Sanhadjí, fou un emir dels [[almoràvits]], dels [[lamtunes]] i fundador de [[Marraqueix]]. Era germà de Yahya ibn Umar ibn Talakakin que havia succeit a Yahya ibn Ibrahim al-Djazuli com emir de la confederació [[sanhadja]]. formada per les tribus Lamtuna, Gudala i Massufa. Vers el 1040 Yahya ibn Ibrahim al-Djudali, al tornar d'un pelegrinatge a [[la Meca]] (probablement no personalment sinó que hi va enviar un jurista de la tribu), va portar un savi musulmà [[maliquita]] de nom [[Abd ~~Alla~~Al·lah ibn ~~Yasin~~Yassín]] que havia de convertir de manera efectiva als lamtunes i gudales, només islamitzades superficialment. El savi es va establir a un ''ribat'' anomenat Na, en una illa o península de la costa atlàntica, i els va poder convertir. Això fou l'origen de l'estat dels ''murabitun'' o almoràvits A la mort de Yahya ibn Ibrahim el 1042/1043, Abd ~~Allah~~Al·lah ibn ~~Yasin~~Yassín ~~va esdevenir~~era el cap espiritual o imam de la comunitat i va nomenar alcom a successor a Yahya ibn Umar ibn Talakakin que va morir el [[1056]] en una incursió contra els ""infidels" al Sudan occidental; el imam va designar al seu germà Abu Bakr ibn Umar ibn Talakakin, reputat per la seva valentia i la seva fe. El nou emir va rebre l'encàrrec de conquerir l'[[Atles]] marroquí. La seva primera campanya va acabar el 1057/1058 amb la conquesta de la població d'[[Aghmat]], capital dels masamides, Des de aquest prestigiós centre urbà el imam va decidir llançar-se contra els [[barghawata]] del Marroc, considerats herètics, però va actuar de manera imprudent a la batalla i va resultar mort ([[1059]]) i Abu Bakr va quedar llavors com líder únic dels ''murabitun'' o almoràvits. Va aplanar als [[barghawates]] i va retornar carregat de botí a Aghmat on va establir la seva capital, i es va casar amb la rica vídua de l'antic governant de la població, la tunisiana Zaynab bint Ishak al-Nafzawiyya, de gran bellesa i intel·ligència. Llavors va confiar el comandament de l'exèrcit al seu nebot [[Yússuf ibn Taixfín]] que ja s'havia destacat per la seva habilitat militar i política i que va iniciar la conquesta del Marroc. La vida a Aghmat no fou fàcil. Els nòmades que l'havien conquerit no gaudien vivint darrera els seus murs i els habitants locals se sentien conquerits. Finalment Abu Bakr fou convençut de fundar una nova capital més al nord. Va establir la seva nova capital al lloc de la moderna [[Marraqueix]] i el trasllat oficial fou el [[7 de maig]] de [[1070]]. Els primers treballs foren construir una ''kasaba''(el ''Kasr al-hadjar'') i un castell de pedra pel tresor, l'harem i les armes. El gener del [[1071]] va rebre noticies alarmants del desert, i va anar en ajut de la seva tribu deixant el govern del Marroc al seu nebot Yússuf amb seu a la vila en construcció; li va cedir també una gran part de l'exèrcit i la seva dona, que per consell d'ella mateixa, fou repudiada i passat el termini establert al islam per la viudetat, es va poder casar amb Yússuf per que aquest pogués aprofitar la seva experiència dels afers marroquins.

Abu-Bakr ibn Úmar al-Lamtuní: diferència entre les revisions