Betil: diferència entre les revisions

La practica de l'adoració de pedres estava estesa per tot el Llevant Mediterrani i eren considerades la llar d'un deudéu ([[El]]). Hi havia pedres a [[Biblos]] i a [[Tir]]; a [[Emesa]] el deudéu sol [[Elagabal]] era venerat com una pedra cònica negra. La deessa mare [[Cibeles]] de [[Frígia]] era adorada també com un pedra, probablement un meteorit; els àrabs encara adoren una pedra meteorit a [[La Meca]].

No esés clar si les pedres eren considerades deusdéus per si mateixes o representacions dels deusdéus.