La BastilleBastilla va ser utilitzada de manera ocasional com a calabós des del regnat de [[Lluís XI]], però és el [[cardenal Richelieu]] quequi la va transformar en [[presó]] d'Estat on hi acaben les ''[[letres de cachet]]'', cartes signades del rei (o més sovint dels seus ministres) ordenant un empresonament sense judici. Era una presó més aviat còmoda per a les persones de qualitat (nobles, grans burgesos), que disposaven de grans cambres amb àpats i fins i tot d'un criat. El [[marquès de Sade]] hi va serestar detingut cinc anys i mig. El nombre dels seus presoners mai no ha superat d'altra banda els 45. La Bastilla implicava igualment un lloc molt menys agradable per als presoners comuns, com els calabossos (i no les masmorres), situats a sis metres de profunditat i que servien de càstig als presoners insubordinats com, per exemple, el famós Latude.
Un historiador qualifica fins i tot la BastilleBastilla de ''cita dels intel·lectuals'', ja que s'hi trobaven des de [[Voltaire]] fins a pamfletaris com Linguet o [[Brissot]], víctimes de la censura.
Era també una tomba financera per a Lluís XVI, a raó de les despeses de manteniment del nombrós personal o dels aliments. [[Jacques Necker]], que ja havia tancat la ''[[Castell de Vincennes|torrassa de Vincennes]]'', desitjava fer-la abatre des de 1784. El poble no sembla haver temut realment aquest edifici, però els quaderns de queixes de la ciutat demanaven la seva destrucció. Com tota fortalesa imponent, marcava el paisatge i mostrava la potència i l'arbitrarietat del rei (com la ''[[torre del Temple]]'').
=== Presa de la Bastilla (14 de juliol de 1789) ===
