Energia solar termoelèctrica: diferència entre les revisions

S’anomena '''energia solar termoelèctrica''' a tota aquella energia obtinguda per la transformació delde la calor radiant en energia elèctrica mitjançant la concentració dels rajos solars en un punt o mitjançant la xemeneia solar. Aquesta transformació sol fer-se en instal·lacions industrials que ocupen una gran àrea d’extensió. La concentració lumínica es produeix quan el nombre de rajos solars que passen per un punt és major al natural i s’aconsegueix mitjançant la reflexió. La concentració es mesura amb l’índex de concentració solar que és el nombre que representa la fracció equivalent a la divisió de la superfície radiada per la superfície de concentració dels rajos. Així doncs, si elaborem una instal·lació on la superfície radiada (perpendicular als rajos del sol) és de 4 metres quadrats i concentrem aquests rajos en només un metre quadrat la concentració seria 4 ja que 4/1 = 4. Es distingeix clarament que aquest nombre no té unitats ja que no mesura cap magnitud concreta, és simplement l’índex d’una fracció.

El cicle Rankine és un cicle termodinàmic que funciona el treball mecànic del vapor. Va ser ideat pel físic i filòsof escocès William John Macquorn Rankine l’any 1859 encara que no deixa de ser una evolució de l’antiga màquina de vapor. El cicle té quatre fases: en primer lloc l’aigua en estat líquid pateix una condensació fent funcionar una petita turbina, en el segon moment es transmet ella calor no aprofitataprofitada al refrigerant, després mitjançant una bomba s’augmenta la pressió i per últim es transmet la calor al líquid mitjançant una caldera. També s’han estudiat millores d’aquest model rescalfament amb dos turbines i diverses varietats del cicle.