Mariscal de la Unió Soviètica: diferència entre les revisions

* Aquells que van adquirir la seva reputació durant la [[Guerra Civil Russa]]. Entre aquests hi ha aquells que van ser purgats al [[1937]]–[[1938|38]] ([[Vasili Bliukher|Bliukher]], [[Mikhaïl Tukhatxevski|Tukhachevski]] i [[Aleksandr Iegorov|Iegorov]]), i aquells que van tenir alts comandaments a l'inici de la [[Segona Guerra Mundial]] ([[Semió Budionni|Budionni]], [[Grigory Kulik|Kulik]], [[Borís Xàpoixnikov|Xàpoixnikov]], [[Semion Timoixenko|Timoxenko]] i [[Kliment Voroixílov|Voroixílov]]). Tots ells, excepte [[Borís Xàpoixnikov|Xàpoixnikov]] i [[Semion Timoixenko|Timoxenko]], van provar ser incompetents i van ser retirats de les seves funcions.

* Aquells que van forjar les seves reputacions durant la [[Segona Guerra Mundial]] i van assumir alts comandaments a la darrera part de la guerra ([[Gueorgui Júkov|Júkov]], [[Aleksandr Vasilevski|Vasilievski]], [[Ivan Koniev|Koniev]], [[Konstantín Rokossovski|Rokossovski]], [[Rodion Malinovski|Malinovski]], [[Fiodor Tolbukhin|Tolbukhin]] i [[Vasili Txuikov|Txuikov]])

 

Tots els Mariscals de la postguerra havien estat oficials durant la [[Segona Guerra Mundial]], a excepció de [[Leonid Brezhnev|Brezhnev]], que havia estat Comissari Militar i d'[[Dmitri Ustinov|Ustinov]], qui havia estat director d'una fàbrica d'armament. Fins i tot Iazov, que tenia 20 anys quan acabà la guerra, havia estat comandant de secció. A diferència dels comandants superiors americans a l'era de la [[Guerra Freda]], cap Mariscal soviètic havia tingut experiència de comandament de combat després de [[1945]].