Sembat VIII Bagratuní: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
m orto
Línia 1:
'''Sembat I Ablablas''' (tambe Sembat Khostovanol es decir el Confessor) fou príncep i generalíssim d'Armènia del [[826]] al [[854]].
 
El [[826]] era hostatge del Califa (des el [[806]]) i havia adoptat el nom àrab de Abul Abbas (en armeni Ablabas). El califa li va donar la dignitat de gran ''sparapet'' (generalíssim) i el va enviar a Armènia alen conèixer la mort del pare el [[826]]. A la partició de dominis va rebre els territoris de l'[[Araxes]] ([[Shirak]], [[Archaruniq]] i altres) amb capital a [[Bagaran]]. SaEl seu germà [[Bagrat I Bagratuni|Bagrat]] o Bagarat va rebre [[Taron]], [[Khoith]] i [[Sasun]] (l'alta vall del Eufrates occidental).
 
El 830 els àrabs van donar també el títol de príncep aal saseu germà per contrarestar el seu poder.
 
Sembat fou lleial als ostikans governadors d’Armèniad'Armènia. El [[853]] va anar a fer acta de fidelitat al general [[Bogha al-Khabir|Bogha el vell]] a Dwin. El seu fill Ashot (el futur [[Ashot I el gran]]) era assessor de Bogha pels afers militars. Bogha preparava una expedició contra l’emirl'emir d’Arzend'Arzen, que tot i que el [[850]] havia obeït l’ordrel'ordre de recaptar els impostos i tributs endarrerits del príncep Bagràtida de Taron, després el va ajudar ([[851]]-[[852]]); i també contra l’emirl'emir de [[Emirat de Tbilisi|Tbilisi]], Ishak. El primer fou fet presoner i enviat a Samarra i el segon, que feia 20 anys que governava ([[833]]-[[853]]) fou crucificat i decapitat i la ciutat incendiada (amb ajut del curopalata de [[Klardjètia]] Bagrat).
 
El [[854]] va participar a la campanya de Bogha contra el príncep armeni d’d'[[Artaskh]] a l’l'[[Aghuània]] que va acabar amb l’l'''aman'' (perdó) pel príncep, per odreordre directa del Califa.
 
El mateix any va morir el patriarca Hovhannes IV i Sembat va fer elegir a Zakaria I de Tsak ([[855]]).
 
Poc després fou cridat per Bogha que li va dir que anés a [[Samarra]] on el Califa el faria príncep d’Armèniad'Armènia. Però quantquan va arribar el Califa el va fer empresonar amb altres presoners. Se li va oferir la llibertat a canvi de convertir-se però es va negar i va romandre presoner fins a la seva mort que fou entre el [[862]] i el [[867]]. Per aquestos darrers anys se li va donar el nom de Sembat Khostovanol (el Confessor).
 
El seu fill, Ashot que va restar a Bagaran, fou després conegut com [[Ashot I el gran]].