Sala de cinema: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Cinemaaustralia.jpg|thumb|<Center>Une sala de cinema a [[Austràlia]]</center>]]
[[Fitxer:Sommerkino.JPG|thumb|<Center>Cinema a l’aire lliure</center>]]
Linha 7 ⟶ 6:
Una '''sala de cinema''' o un '''cinema''' és un espai
== Presentació ==
Linha 14 ⟶ 13:
A canvi de la compra d'un tiquet d'entrada, l'[[espectador]] es pot instal·lar en una butaca orientada cap a una [[gran pantalla]] on és projectada la pel·lícula. Aquesta és sovint precedida de [[publicitat]] i [[tràiler]]s o, cada vegada més rarament, per un [[curtmetratge]]. Llaminadures ([[crispeta|crispetes]], [[Gelat]]s, [[caramel|caramels]], [[xocolata|xocolatines]]…) es venen de vegades a l'entrada de la sala.
Les sales de cinema al llarg de la història s'han anat transformant en funció dels avenços tecnològics, els canvis en els hàbits de consum del públic i com a resposta a formes de lleure alternatives. Per això al llarg de la història s'ha passat de pantalles gairebé quadrades a pantalles més panoràmiques, per competir amb la [[televisió]]. La mida d'una sala de cinema és molt variable i pot anar d'algunes desenes de places a un miler (les pantalles : de 4 a 27 metres de base). Durant els [[dècada del 1950|anys 1950]] i [[1960]], hi havia la moda que consistia a assistir a sessions a l'aire lliure, des d'un [[automòbil]], i s’anomenava ''[[drive-in]]''. De cinemes d'una sola sala a cinemes amb diverses sales oferint una major oferta.
La intenció és facilitar i simplificar l'accés a l'oferta cinematogràfica així com una millora constant en les condicions d'exhibició que mantinguin el fet diferenciador de les sales respecte a la televisió, cada vegada més competitiva.
== Gestió de les sales de cinema ==
Les sales de cinema estan gestionades pels [[exhibidor]] s que lloguen les còpies d'exhibició als [[distribuïdor]]s. En general, de la recaptació a sales, els exhibidors reben entre un 40% i un 50% contra el 60% o 50% dels distribuïdors. Encara que aquestes xifres varien segons els diferents acords entre distribuïdores i exhibidors, en funció de si és una pel·lícula molt esperada o no. Si la pel·lícula és esperada o "taquillera", les distribuïdores demanen el 60% del recaptat.
Es pot dir que hi ha diferents circuits d'exhibició. D'una banda estan els grans exhibidors, gestors gairebé sempre de complexos multisales on s'exhibeixen en general les pel·lícules de major èxit o més accessibles al públic majoritari. D'altra banda estan els exhibidors independents, sales d'una sola pantalla ò que gestionen sales centrades en una oferta alternativa, sovint en versió original, on s'exhibeixen pel·lícules més minoritàries. Sales que solen ser més reduïdes d'acord al nombre de gent que hi acudeix.
Les cintes de la pel·lícula, després de ser exhibides pel temps pactat (1 setmana, 2 setmanes, etc.) són tornades a les distribudores, atorgant-li un número de guia, que és el número de tramesa de la paqueteria en la qual es va enviar. Si no es lliura l'esmentat número de guia, la distribuïdora suposarà que la pel·lícula segueix en poder del complex cinematogràfic, i es farà creditor a una sanció econòmica que pot rondar els 1.300 dòlars.
== Arquitectura ==
| |||