Banu l-Azaf: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Cap resum de modificació
Línia 1:
'''Banu l-Azaf''' o '''Banu l-Azafi''' ('''Azàfides''') fou una efímera dinastia local de [[Ceuta]]. Governaven la ciutat des de 1249 quan van assolir el poder i van canviar la fidelitat de Ceuta als [[hàfsides]] en favor la dels [[marínides]] de [[Fes]].
 
Durant mig segle foren un poder local fidel però Abu-Tàlib Abd AllahAl·lah ibn Muhàmmad Ibn Azaf (a vegades Ibn Hafas), un notable local, es va revoltar contra els [[marínides]] de [[Fes]] elabans del 1305 (potser a finals del segle XIII) i es va aliar a [[Muhàmmad III al-Makhlú]] de [[Emirat de Gharnata|Granada]]. El [[13 de maig]] de 1307[[1306]] forces granadines van desembarcar a Ceuta, van deposar a Abd Allah i el van enviar a Granada amb la seva família. Ceuta va passar a control directe del rei [[nassarita]] però davant l'amenaça marínida el [[20 de juliol]] de [[1309]] la ciutat es va sotmetre voluntàriament al sultà de Fes i aquest va autoritzar als Banu l-Azaf a retornar al poder.
 
A la mort del sultà [[Abu-r-Rabí Sulayman ibn Yússuf]] el novembre de 1310 el seu successor [[Abu-Saïd Uthman (II)]] ibn Yaqub va autoritzar als Banu l-Azaf a retornar al poder nomenant governador a Abu Zakariyyà Yahya ibn Ani-Tàlib Abd Al·lah. El 1314 el fill del sultà, Abu Ali, es va revoltar (novembre) i va obtenir per un temps el suport de quasi tot el regne, però fou derrotat; en resposta el 1315 Abu Zakariyya Yahya ibn Abi-Tàlib Abd Al·lah fou cridat a Fes i un altra Abu Zakkariyya Hayyan fou nomenat governador de Ceuta.
 
Va poder retornar el mateix any o a l'any següent però va haver de deixar al seu fill Muhàmmad com ostatge. No va ser això obstacle perquè el sultà marínida era un home pietós que difícilment prendria accions contra l'ostatge. No molt després proclamava (1317) l'autonomia formant un govern local amb ell mateix i un consell de notables i va cridar com a cap militar al pretendent marínida Abu l-Haqq ibn Uthman (II) que estava refugiat a Granada. Quan l'exèrcit marínida es va presentar a Ceuta, Yahya va oferir sotmetre's a canvi del seu fill, i el sultà va acceptar i va fer portar a Muhàmmad al seu campament però allí, en un audaç cop de ma, un grup de soldats de Ceuta el van rescatar. Això el va deixar independent, perquè els marínides no podien conquerir la ciutat sense marina; però l'abril de 1319 va optar per sotmetre's i va pagar els tributs corresponents; el sultà el va confirmar com a governador de Ceuta.
 
Segons una font va morir el 1319, un altra dona el 1320/1322 i una tercera diu que era viu a Fes el 1322/1323. El cert es que el 1319 va succeir el seu fill que en algun moment es devia declarar autònom. El 1327/1328 les forces del sultà es van presentar a Ceuta; la resistència de Muhàmmad fou molt mal dirigida. Un cosí seu, Muhàmmad ibn Ali es va revoltar al front dels partidaris de sotmetre's (entre els quals cap notable) i va agafar el poder entregant als principals azàfides i sotmetent la ciutat als marínides que van annexionar Ceuta. El emir Muhàmmad fou exiliat a Granada el 1328 i més tard a Fes on va morir el 1366. Fou el darrer azàfida.
 
==Llista d'emirs==
*Abu l-Qàssim Muhàmmad ibn Àhmad 1249-27 d'abril de 1279 (+1279)
*Abu Hàtim Àhmad ibn Muhàmmad 14 de maig de 1279- 3 de maig de 1280 (+1316)
*Abu-Tàlib Abd Al·lah ibn Muhàmmad 1278-1306 (+1313)
*A Granada 13 de maig de 1306- 20 de juliol de 1309
*A Fes 20 de juliol de 1309- desembre 1310
*Abu Zakariyya Yahya ibn Abd Al·lah desembre 1310-1315
*Abu Zakkariyya Hayyan 1315-1316
*Abu Zakariyya Yahya ibn Abd Al·lah desembre (segona vegada) 1316-22 de setembre de 1319 (+1319 ?) o 1321/1322
*Abu l-Qàssim Muhàmmad ibn Yahya 22 de setembre de 1319 o 1321/1322-1327 (+1366)
 
==Referència==
*[http://www.persee.fr/web/revues/home/prescript/article/remmm_0035-1474_1973_num_15_1_1231 The later azafids] per Derek Latham
*Enciclopèdia de l'Islam, VII, pàg. 1024
 
[[Categoria:Dinasties musulmanes]]