Ample ferroviari ibèric: diferència entre les revisions

Els industrials catalans, pioners juntament amb els bascos, de la indústria a la península,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Andrés Gallego |nom=José |títol=Revolución y restauración, 1868-1931, Volum 1 |url=http://books.google.es/books?id=CeWfkP_opiUC&pg=PA481&dq=ind%C3%BAstria+t%C3%A8xtil+catalunya&hl=ca&ei=oqFkTdTvL8_sOd_Y2ZMG&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=7&ved=0CEkQ6AEwBg#v=onepage&q&f=false |editorial=Ediciones Rialp |lloc= |data=1982 |isbn=8432121134 |pàgines=p.481}}</ref> veien en la indústria ferroviària la possibilitat d'apropar el mercat europeu al tèxtil català. Va ser justament la indústria, la que més va ajudar a finançar les primeres i costoses inversions en infraestructures ferroviàries.<ref>{{calRef-llibre citació|cognom=Dalmau i Ribalta |nom=Antoni |enllaçautor=Antoni Dalmau i Ribalta |coautors= |títol=Del "Carril" de Mataró al Directo de Madrid: Historia Anecdótica de los ferrocarriles de Barcelona |url= |editorial=Lliberia Millá |lloc=Barcelona |data=1946 |isbn= |idioma=castellà}}.</ref> Per això s'oposarem de seguida a les diverses decisions{{cal citació}}, sovint contradictòries, dels molts governs espanyols de l'època, i aconseguiren que fou suavitzada més tard ([[1904]]){{cal citació}}, permetent la construcció d'altres amples, això sí, sense cap mena de subvenció, ja que no eren considerats ni vies ni amples estratègics{{cal citació}}.