Vivarès: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
Al territori de [[Montpezat]], travessat per una via romana (el [[Camí Reial]]), s'hi trobaren medalles romanes. En molts altres punts han estat descoberts altars votius i columnes miliars que testimonien el desenvolupament de la civilització de l'època romana. Al costat d'aquest monuments ni ha un altre molt interessant, prop de la font de [[Tournes]]. En una roca existeix una resta d'escultura grollera consagrada al culte de [[Mithra]]; és un testimoni de la veneració a les divinitats orientals pel paganisme agonitzant.
El cristianisme fou predicat a l'antiga [[Hèlvia]] per [[Andèol del Vivarès|Andèol]], deixeble de sant [[Policarp d'Esmirna]], que anà a la Gàl·lia junt amb els futurs sants [[Potí de Lió|Potí]] i [[Ireneu de Lió]]. Sofrí martiri en temps de l'emperador [[Sever]], tres segles després de Crist. en el municipi de [[Bergoïata]] o Bergoïates, territori de [[Bourg-Saint-Andéol]]. La tradició va crear una llegenda segons la qual llurs predicacions foren continuades per altres deixebles d'Ireneu: [[Fèlix, Fortunat i
El Vivarès va caure en poder del [[visigots]] vers l'any [[475]], en temps d'[[Euric]]. Aquest foren substituïts pels burgundis i més tard pels francs de [[Clodoveu I]]. El país restà molt de temps incorporat al regne d'[[Austràsia]], tornant a la unitat galo-franca amb la dinastia dels [[carolingis]], no sense haver sofert abans noves devastacions per part dels sarraïns i incursions del vencedor d'aquells, [[Carles Martel]]. En temps de [[Carlemany]] es formà el ''Comitatus Vivariensis'', primer indici del comtat de Viviers. Llavors només era una divisió administrativa que més tard va comprendre les vegueries de Chalançon, Mariac, Mélas, Meyras, Pradelles, etc.
| |||