Ladakh: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Ladakh-Likir.jpg|thumb|''Ladakh''. Paisatge prop de [[Likir]]]]'''Ladakh''' és un districte de l'estat indi de [[Jammu i Caixmir]]. Es divideix en cinc zones: el Ladakh pròpiament dit, [[Nubra]], [[Zanskar]], Rupshu i [[Kargil]]. Té una superfície de 98.000 [[km²]] i uns 100.000 habitants, la seva majoria de religió budista tot i que també hi ha una minoria musulmana. La seva capital és [[Leh]]. El clima és força dur: pot passar dels 30º[[°C]] a l'estiu fins el -20º°C a l'hivern. Ladakh està situat de ple en una regió molt inestable, amb importants disputes territorials entre l’l'[[Índia]], el [[Pakistan]] i la [[Xina]].

Ladakh està situat entre l’l'[[Himàlaia]], en el seu extrem occidental, i la serralada del [[Karakoram]]. El travessa el riu [[Indus]], que neix al veí [[Tibet]]. Al ponent i separats per la serralada de l'Himàlaia, limita amb la resta de l'estat de Jammu i Caixmir. Al nord limita per una banda amb la zona d'Àrees del Nord, administrada pel Pakistan i reclamada per l'Índia, i per altra amb Siachen, sota domini indi i reclamat pel Pakistan. A l'oest limita amb les zones d'Aksai i Demchok, ocupades per la Xina. Al sud pels estats indis d’d'[[Himachal Pradesh]] i del [[Panjab]].

[[Fitxer:Leh-Dharampala.jpg|thumb|''Ladakh''. Temple de Dharampala, a Leh]]

Hom suposa que els primers habitants de les valls inferiors foren indis, encara ara hi ha una minoria, descendent d'aquells. Cap els anys 500 o 600 s'hi va instal·lar una important població d'origen tibetà, de religió ‘bon’‘bon'. Aquests en van anar convertint en budistes, tal com va passar al veí [[Tibet]]. En el 900, un descendent dels sobirans tibetans funda a la zona el regne de Ngari; a la seva mort el regne es reparteix entre els seus fills, és així com el [[930]] Pelgigon, el fill gran, esdevé el primer rei de Ladakh. Malgrat la situació inestable, es comencen a fundar els primers nuclis habitats i monestirs, el budisme es va estenent.

[[Fitxer:Indus Zanskar.jpg|thumb|left|''Ladakh''. Aiguabarreig de l'Indus i el Zanskar]]

El segle XIX, significa la fi del regne de Ladakh. El [[1822]], en la visita de Moorcroft a Ladakh, el ''gyalpo'' (rei) va demanar el protectorat britànic que no fou concedit. El [[1834]] les forces dels dogra de Jammu (on governava [[Ghulab Singh]]), cinc mil homes sota el comandament de Zorawar Singh, van conquerir Ladakh i [[Baltistan]] en dues campanyes, i els sobirans locals van pagar tribut. Enfortit pel seu èxit, Zorawar va envair Rudok (comarca a la frontera amb Tibet) peró aquí el fred i l'ajut xinès als tibetans van aniquilar el seu exèrcit al mateix moment que cinc mil britànics eren aniquilats a Afganistan. Ladakh es va fer altre cop independent però els dogra no van tardar a tornar. La independència del Ladakh es va acabar amb el tractat de Leh ([[1842]]), quan el Tibet va reconèixer la submissió de Ladakh al Caixmir, el rei fou destronat i s'exilia al proper palau de Stok, on la dinastia encara resideix, sent respectats pel poble, però sense poder. Durant el seu govern el poder havia estat de fet en mans dels primers ministres o ''kahlons''. Molta autoritat moral corresponia als monestirs el principals dels quals era el de Himis Gompa, a l'esquerra del [[Indus]] a uns 25 km de Leh. Sota el govern dels dogra de Jammu, Ladakh va estar al càrrec d'un wazir wazarat, responsable per [[Baltistan]] i els tres tahsils de Ladakh, [[Kargil]] i [[Skardu]]. Per tractat del [[16 de març]] de [[1846]] el govern de Caixmir i dependències fou assignat a Ghulab Singh pels britànics, com a sobirà aliat i protegit després de la [[primera Guerra Sikh]].