Revisió del 14:47, 8 març 2011 modifica Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació ← Edició anterior		Revisió del 15:00, 8 març 2011 modifica desfés Jolle (discussió \| contribucions) Autopatrullats 117.936 edits mCap resum de modificació Edició següent →
Línia 7: El 1555 Nawruz es va dirigir a Bukharà i va assetjar a Burgan Sultan; el setge es va allargar tres mesos; Burgan finalment va demanar ajut a Abd Al·là que llavors estava residint a [[Andkhuy]] i [[Shabirgan]]; va sortir d'aquesta zona amb 300 guerrers i va arribar a [[Farab]] a l'Oxus que ja era domini de Burgan. Aviat va quedar rodejat allí per Sultan Said Khan i per Dost Muhammad Sultan (fill de Nawruz) amb 22.000 homes. Tot i que la seva força era ridícula, Abd Al·là es va aventurar a una sortida que va tenir èxit i els assetjants foren derrotats; el fugitius de l'exèrcit derrotat van arribar al setge de [[Bukharà]] on van informar de la noticia i Nawruz va considerar prudent aixecar el setge i va retornar a Samarcanda on va fer arrestar a Sultan Said i el va enviar presoner a Rashid Khan (Abd al-Rashid Khan I, khan de [[Mogolistan]] 1533-1560) a Karaigutak (?)<ref> el lloc no ha estat identificat; es suposa que podria ser alguna fortalesa de [[Kashgària]] </ref>. Abd Al·là, després de la seva victòria, es va dirigir a Bukharà. Burgan Sultan va anar a Shar-i Sabz per entrevistar-se amb ell i el va escortar cap a la seva capital, que li va cedir segons l'acord a que havien arribat, retirant-se ell mateix a [[Karakul]]. Aviat es va mostrar descontent del canvi i va fer un atac a Bukharà; Abd Al·là el va enfrontar però el seu exèrcit va desertar i es va passar a Burgan i Abd Al·là va haver de fugir cap a Balkh. Burgan va recuperar Bukharà. A la primavera del 1556, Khalkman de la tribu dels Durmans, enfrontat a Burgan, va incitar als amirs de Karakul a revoltar-se; els rebels van cridar a Abd Al·là que va entrar a Bukharà. Burgan llavors va cridar en ajut a Nawruz, que va iniciar la mobilització d'un exèrcit al que es va unir el mateix Burgan amb les forces que li eren lleials i van assetjar Bukharà. Es van acordar unes condicions de rendició a Abd Al·là, el qual va poder marxar cap a [[Maymana]] i Chechket. Burgan va poder retornar a Bukharà i Nawruz va tornar a Samarcanda i d'allí va passar al lloc anomenat Rabat Khoja, a les fonts del riu Dirgem, on es va donar a la disbauxa i es va posar malalt i va morir poc després. El va succeir a Taixkent i Turkestan el seu fill Baba Sultan. El [[kuriltay]] va escollir khakan príncep al degà dels membres de la dinastia, [[Pir Muhàmmad I (Xibànides)\|Pir Muhammad]] de Balkh, de la branca de Janibeg.▼ VaNawruz va encunyar moneda a Bukharà. En una carta a [[Solimà el Magnífic]] de finals del 1555 explica que khans de la seva família que governaven a Dabusi, Kufin, Kermineh, Kish, Karshi i Khazar,, s'havien revoltat i que passava bona part del seu temps en combatre aquestes revoltes (de les que no sabem res) i que per això no havia pogut fet un moviment al seu favor que li havia estat demanat al Khurasan, i prometia que després de conquerir Bukharà, que encara resistia, atacaria aquesta regió; en una segona carta el febrer del 1556 comunicava a Solimà que Bukharà ja havia caigut; i una tercera carta va seguir poc després; però Solimà li va escriure al seu torn en termes cordials però anunciant que una campanya contra Pèrsia actualment era impossible ja que havia signat la pau amb l'[[Imperi Otomà]]. ▲El [[kuriltay]] va escollir príncep al degà dels membres de la dinastia, [[Pir Muhàmmad I (Xibànides)\|Pir Muhammad]] de Balkh, de la branca de Janibeg. ==Notes==

Nawruz Ahmad: diferència entre les revisions