Cinema de França: diferència entre les revisions

França és considerat com el país que va veure [[Auguste Lumière|néixer el cinema]]<ref name="NYT 1995-02-28">{{cite news |url=http://www.nytimes.com/1995/02/28/movies/the-birthplace-celebrates-film-s-big-1-0-0.html |title=The Birthplace Celebrates Film's Big 1-0-0 |publisher= [[The New York Times]] |date=February 28, 1995 |author=Alan Riding}}</ref> i va jugar un paper fonamental en el seu inicial desenvolupament i en la seva posterior consolidació, amamb la qual el gènere cinematogràfic ha passat a ser popularment conegut com el setè art. Als inicis del cinema mut, empreses fanceses van construir sales de cinema arreu d'Europa i van crear filials per tal d’'exportar i fer conèixer les seves pel·lícules a l'estrager. El cinema francès, aleshores, marcava les tendències i l'estil del nou i insípid gènere artístic (1).

La important protecció estatal amb la qual ha comptat tradicionalment el cinema francès ha contribuit sens dubte a consolidar una forta indústria cinematogràfica al país.<ref (1)name="NYT 1995-02-28" />. Però a part d'aquesta sòlida cultura cinematogràfica a nivell nacional, històricament [[França]] ha sigut també un focus d'atracció a nivell europeu i mundial. Per aquest motiu, el cinema francès ha superat les seves fronteres nacionals fins arribar a mesclar-se amb el cinema d'altres nacions. Exemples d'aquesta internacionalitsació en són directors [[Polònia|polonesos]] com [[Roman Polanski]] i [[Krzysztof Kieslowski]], directors [[Rússia|russos]] com [[Alexandre Alexeieff]] i [[Anatole Litvak]], o directors [[Geòriga|georgians]] com [[Gela Babluani]] i [[Otar Iosseliani]], el cinema dels quals ha tingut molt bona acollida a [[França]], país que els ha reconegut equivalentment als directors natius. A la inversa, directors francesos han jugat un paper molt important en el desenvolupament del cinema a altres països, com per exemple [[Luc Besson]] als [[Estats Units]].