Walt Disney: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació
Línia 112:
Finalment, Disney, influït per l'opinió pública majoritàriament favorable a la vaga, i mitjançant la mediació del govern federal i de diversos grups de pressió com el seu principal creditor, el Bank of America, acceptà reconèixer al sindicat. La vaga va finmalitzar el 29 de juliol, després de nou setmanes. Els treballadors obtingueren millores salarials i s'acordà un sistema per a reconèixer el seu treball als títols de crèdit. Però Disney no perdonà mai als vaguiestes i alguns van ser acomiadats en quant la llei li va permetre, i d'altres van optar per marxar davant l'hostilitat que vivien al seu lloc de treball. Entre els que van haver d'abandonar la companyia hi eren [[Vladimir William Tytla]], [[John Hubley]], [[Stephen Bosustow]], [[Dave Hilberman]] i [[Walt Kelly]].
 
La vaga va danyar la imatge de [[The Walt Disney Company]] com empresa [[paternalista]] i harmònica que havia tingut als anys trenta, però no disminuí en absolut l'acceptació de la marca per part del gran públic.<ref>Les fonts principals per aquesta secció són les següents pàgines webs: [http://www.mpsc839.org/_Info/Info_h/_history_h/HISTORY4.HTM The Disney Strike, 1941]; [http://mag.awn.com/index.php?ltype=cat&category1=People&article_no=2562 ''The Disney Strike of 1941: How It Changed Animation & Comics'', por Tom Sito]; y en esta [http://www.michaelbarrier.com/Interviews/Babbitt/interview_art_babbitt.htm entrevista a Art Babbitt]. El punto de vista de The Walt Disney Company sobre la huelga puede verse en [http://disney.go.com/disneyatoz/familymuseum/collection/biography/newstudio/index.html esta página]</ref>
 
==== Temps de guerra ====