Imperi Rus: diferència entre les revisions

La occidentalització intel·lectual que havia estat fomentada al [[segle XVIII]] per un estat rus [[paternalista]], autocràtic, ara havia d'incloure l'oposició a l'[[autocràcia]] amb demandes per al desenvolupament d'una [[Democràcia representativa|govern representatiu]], els tocs per a l'abolició de la [[servent|servitud]] i, en alguns casos, la idea d'un enderrocament revolucionari del govern. Els oficials eren insensats particularment en veure que Alexandre havia concedit a Polònia una constitució mentre que Rússia no en tenia cap. Diverses organitzacions clandestines es preparaven per a una revolta quan Alexandre va morir inesperadament al [[1825]]. Després de la seva mort, havia confusió sobre qui el succeiria perquè el següent en la línia, el seu germà [[Constantí Pávlovitx Romanov| Constantí Pávlovitx]] havia renunciat al seu dret al tron. Un grup d'oficials que ordenaven prop de 3.000 homes va rebutjar jurar la lleialtat al nou tsar, el germà d'[[Alexandre I de Rússia|Alexandre]], [[Nicolau I de Rússia]] i van proclamar la seva lleialtat a la idea d'una constitució russa. Com que aquests esdeveniments van ocórrer al desembre de [[1825]] van batejar als rebels desembristes. Nicolau va superar fàcilment la revolta, i els desembristes que seguien estant vius van ser arrestats. Molts van ser exiliats a [[Sibèria]].