Palau de la Cancelleria: diferència entre les revisions

▲El '''Palau de la Cancelleria''' (en [[italià]], Palazzo della Cancelleria), en referència a la Cancelleria Papal) és un palau de Roma, situat entre l'actual Via Saluzzo i el Campo dei Fiori, en el Rione de Parione. Forma part del [[Patrimoni de la Humanitat]] declarat per la [[UNESCO]] el [[1990]].

▲Va ser construït entre [[1489]]-[[1513]], sent el primer palau de Roma que va ser erigit des del principi en el nou estil [[renaixentista]]. La llarga façana amb el seu ritme de dobles pilastres plans entre les finestres amb arcs sobre elles és de concepció florentina, comparable al [[Palau Rucellai]] de Lleó Baptista Alberti. La gran portassa va ser afegida al [[segle XVI]] per Domenico Fontana per ordre del cardenal Alexandre Farnese.

▲El travertí color cru de la façana va ser saquejat de les restes romanes del teatre de Pompeu, ja que la Ciudad Eterna era aleshores un camp de ruïnes, construïda per a una ciutat d'un milió d'habitants en la que llavors vivien al voltant de 30.000. Les quaranta-quatre columnes de granit egipci del pati interior possiblement provinguin també del teatre. Segons documents que han sobreviscut, un grapat de columnes de granit degueren ser transportades des de les [[Termes de Dioclecià]]. Potser també que algunes s'escolliren de l'antiga Basílica de San Lorenzo in Damaso destruïda durant la construcció del palau, encara que això ha estat qüestionat en anys recents.

▲Al pati central rectangular, les dues plantes inferiors estan representades per lògies amb arcades obertes. En aquest pati [[dòric]] poden veures roses, símbol familiar de [[Raffaele Riario]], comitent del palau. La identitat de l'arquitecte és objecte de divisió d'opinions, Francesco di Giorgio Martini Baccio Pontelli poden haver-se vist implicats en les primeres etapes del disseny. Tradicionalment s'ha atribuït a [[Bramante]] i [[Andrea Bregno]].

▲La Cancelleria va ser construïda per al cardenal [[Raffaele Riario]] qui tenia el càrrec de cardenal camarlengo del seu poderós oncle, el papa [[Sixt IV]]. Es deia que els fons venien d'una nit de guanys en el joc.Des de [[1753]] el vicecanciller resultar ser el pretendent jacobita a la corona de la [[Gran Bretanya]], [[Enric d'Anglaterra|Enric Estuard]], cardenal [[duc de York]], el jacobita «Enric IX de la Gran Bretanya ». Encara alberga la Cancelleria Papal, i és un enclavament del [[Vaticà]] que gaudeix del benefici de la extraterritorial, no sotmès a la sobirania italiana.

▲La llarga façana del Palau tapa la petita església basilical de Sant Llorenç in Damas, l'església titular del cardenal, l'entrada està a la part dreta de la façana. Aquesta església del [[segle V]] (l'interior ha estat reconstruït) s'assenta, com l'església de Sant Climent entre d'altres, sobre un Mitreo romà (santuari pagà dedicat al déu [[Mitra]]); les excavacions sota el pati realitzades el [[1988]] - [[1991]] van treure a la llum els fonaments dels [[segles IV]] i [[V]] de la gran basílica de San Lorenzo in Damas, fundada pel papa [[Damas I]], i una de les més importants esglésies paleocristianes a Roma. També es va identificar un cementiri usat des del [[segle VIII]] fins poc abans de la construcció del palau.

▲El [[1517]], el palau recentment construït va ser confiscat pel primer [[papa Mèdici]], [[Lleó X]], que no havia oblidat la complaença de Sixte i la implicació del seu nebot Riario durant els temps de la sagnant conspiració dels [[Pazzi]] que pretenia enderrocar els Mèdici a [[Florència]] per substituir el seu govern per un Della Rovere.

▲En el palau hi ha un vast mural que Giorgio Vasari va realitzar en només cent dies. Sense descans presumí de la seva facilitat amb [[Michelangelo Buonarroti]], qui responia «Si vede» ( «Es veu»). En el palau es va instal·lar un petit teatre privat per part del cardenal Pietro Ottoboni, i a finals del [[segle XVII]] la Cancelleria es va convertir en un centre de la vida musical de [[Roma]].

▲Durant la [[República Romana]] de 1849, el Parlament romà va tenir aquí la seva seu, encara que per poc temps.