Carles XV de Suècia: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m r2.7.1) (Robot afegeix: hr:Karlo XV. Švedski
Substitució de la taula i edició menor
Línia 1:
{{Monarca
{{Infotaula President |a (Per a mostrar la plantilla en femení)
|nom= Carles XV de Suècia i IV de Noruega
|nationality=
|image= Karl XV i mitten av 1860-talet.jpg
|order= [[Rei de Suècia]] i de [[Rei de Noruega|Noruega]]
|term_start= [[8 de juliol]] de [[1859]]
|term_end= [[18 de setembre]] de [[1872]]
|predecessor= [[Òscar I de Suècia|Òscar I]]
|successor= [[Òscar II de Suècia|Òscar II]]
|order2=
|term_start2=
Línia 23:
|death_date= [[18 de setembre]] de [[1872]]
|death_place= [[Malmö]], [[Suècia]]
|spouse= [[Lluïsa dels Països Baixos]]
|spouse= Joséphine Maximilienne Eugénie Napoléone
|party=
|vicepresident=
Línia 32:
'''Carles XV de Suècia i IV de Noruega''' ([[Estocolm]], 3 de maig de [[1826]] - [[Malmö]], 18 de setembre de [[1872]]). Rei de [[Suècia]] i de [[Noruega]], tercer sobirà suec de la dinastia Bernadotte.
 
Fill primogènit del rei [[Òscar I de Suècia]] i de la princesa [[Josefina de Leuchtenberg]]. Era nét per part de pare del rei [[Carles XIV Joan de Suècia]] i de la francesa [[Desidèria Clary|Desirée Clary]], i per part de mare d'[[Eugeni de Beauharnais]], 1r duc de Leuchtenberg, i de la princesa [[Augusta de Baviera]]. Precisament la seva àvia materna era descendent dels reis suecs [[Gustau I de Suècia|Gustau I]] i [[Carles IX de Suècia|Carles IX]] de la casa de Vasa, circumstància que li aportava una certa legitimitat dinàstica.
 
Es casà el 19 de juny de [[1851]] amb la princesa [[Lluïsa dels Països Baixos]], néta del rei [[Guillem I dels Països Baixos|Guillem I]] d'aquest país i del rei [[Frederic Guillem III de Prússia]], i besnéta del tsar [[Pau I de Rússia]]. La parella tingué dos fills:
Línia 44:
Fou creat duc de Skåne el dia del seu naixement. Durant el període [[1856]]-[[1857]] fou virrei de [[Noruega]]. L'any [[1857]] es convertí en regent del seu pare, a la mort del qual el 8 de juliol de [[1859]] esdevingué rei de [[Suècia]] i [[Noruega]].
 
Tot i que el seu caràcter obstinat i esquerp no semblava un bon presagi quan era príncep hereu, un cop esdevingut rei fou molt estimat pel poble i tingut per un dels millors monarques de la història de Suècia. Fou un rei d'autèntiques idees liberals i democràtiques. Introduí importants reformes que fixaren, tot modernitzanmodernitzant-les, normes municipals ([[1862]]), eclesiàstiques ([[1863]]) i penals ([[1864]]. Afavorí una una reforma profunda del ''Riksdag'', l'assemblea de notables del regne. El monarca era un important defensor de l'escandinavisme com unaa política que pretenia unir els diferents pobles i estats que formen la unitat geogràfica denominada [[Escandinàvia]]. Feu costat al seu gendre Frederic VIII de Dinamarca en la guerra d'aquest país amb Prússia ([[1864]]) i li prometé ajut militar, però l'escassa preparació de l'exèrcit suec elli en féu desistir.
 
FuCarles fou un artista polifacètic artista, dedicat sobretot a la pintura i a l'escriptura.
 
Quan morí, la seva única filla Lluïsa, l'única sobrevivent, ja era reina de Dinamarca i per tant no podia heretar, i la corona dual de Suècia i Noruega. Aquesta passà al seu germà del rei difunt, Òscar II. Curiosament, poques setmanes abans de la seva mort, aquestade fillaCarles, Lluïsa infantava el seu segon fill, el príncep [[Haakon VII de Noruega|Carles de Dinamarca]], el qual temps a venir ([[1907]]) esdevindria el primer rei de la [[Noruega]] independitzadadesvinculada de [[Suècia]]. La nissaga de Carles VIXV s'extingí en el seu país, però a través de la seva filla havia de nodrir els trons de [[Dinamarca]], [[Luxemburg]], [[Grècia]], [[Bèlgica]] i [[Noruega]].
 
Morí a la ciutat meridional de [[Malmö]], però el sepultaren a la basílica de Riddarholmen, a [[Estocolm]].