Resistència (motociclisme): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Resistència TT: fora d'asfalt |
m →Història: afegint ref |
||
Línia 15:
Tot i que al començament cotxes i motos corrien junts a les mateixes curses, aviat es van separar i especialitzar. La primera cursa de resistència específica per a motocicletes es disputà el [[1922]] al circuit de [[Vaujours]], prop de [[París]]. S'anomenava [[Bol d'Or]] i ha durat fins als nostres dies. En aquella primera edició es permetia només un pilot per motocicleta, sense preveure cap parada tret de les que calguessin per a proveir de carburant.
Les curses de resistència motociclista començaren a expandir-després de la [[Segona Guerra Mundial]], sorgint a partir d'aleshores un seguit de noves curses arreu d'[[Europa]]: les 24 Hores de [[Warsage]] ([[1951]]), les [[24 Hores de Montjuïc]] ([[1955]]), les 24 Hores de [[Monza]] ([[1959]]) i les 500 Milles de [[Thruxton]] (o "Thruxton 500", [[1960]]). Justament el 1960 s'inaugurà la ''Copa [[FIM]] de resistència'', competició que constava de quatre curses (Thruxton, Montjuïc, Warsage i Bol d'Or).<ref>{{cite book
|capítol=Las "24 Horas Internacionales de Montjuich"
|pàgines=p. 51
|last=Vignati
|first=Alejandro
|authorlink=
|coauthors=
|title=Motociclismo
|year=1972
|publisher= Plaza & Janés
|location= Esplugues de Llobregat
|language=castellà
|isbn=84-01-70016-7 }}</ref>
La popularitat de la resistència augmentà durant la [[dècada de 1970]] amb l'arribada de les motocicletes [[Japó|japoneses]] amb motor de quatre cilindres. El [[1976]], la Copa FIM esdevingué Campionat d'Europa, donant pas el [[1980]] al [[Campionat del Món de resistència]].
| |||