Valencià meridional: diferència entre les revisions

{{Lingüística catalana|Dialectes}}

El '''valencià meridional''' és un [[subdialecte]] del [[valencià]] que es parla al [[País Valencià]], concretament a la [[Safor]], la [[Costera]], la [[Vall d'Albaida]], el [[Comtat (País Valencià)|Comtat]], part de l'[[Alcoià]], la [[Marina Baixa]], [[La Torre de les Maçanes]], la [[Marina Alta]] i en les [[Comarques del Xúquer del País Valencià|Comarques del Xúquer]] on no es parla [[valencià apitxat|apitxat]]. La pronunciació vocàlica i consonàntica d'aquesta zona se sol prendre més o menys com a estàndard del valencià.

 

== Trets fonètics i morfològics ==

* Predomini de la variant perifràstica del passat sintètic: ''jo aní'' > ''jo vaig anar''. Excepte a les zones no apitxades de la Ribera i la Safor.

* L'article plural masculí esdevé "es" davant substantiu començat per consonant: ''es bous'' i ''les vaques''; però pren les formes ''els, les'' davant mots començats per vocal: ''els alacantins'' i ''les alacantines''.

* Cal remarcar la presència en aquesta zona d'un altre subdialecte amb característiques peculiars: es tracta del parlar de la [[Vall de Gallinera]] i de [[Tàrbena]] on es conserva, en el codi familiar, l'[[català salat|article salat]]: ''es cotxe''.

* Conservació dels grups geminats "l·l/tl" o "nn/tn" en contra dels altres subdialectes del valencià. Encara que en molts llocs hi ha els recursos de "rl", "rn": ametla > [(a)·'mel·la] o [(a)·'mer·la], vetlar > [vel·'lar], cotna > [con·na] o [cor·na].

* Residus en molts llocs de l'ús del verb "ser" com a "trobar-se en un lloc" en comptes de l'ús del verb "estar" com en altres subdialectes valencians.

* Els pronoms febles es mantenen reforçats, contràriament als altres parlars, fins produir cacofonies. El pronom feble "et" passa a pronunciar-se "at" (a part de la Marina Alta), "es" (a part de la Marina Baixa i part de l'Alcoià) i "el" (a la resta) i el pronom "em" a "en" o "am". Es mantenen a les dues Marines els pronoms "mos" (ens) i "vos" reflexius (mo'n anem i aneu-vo'n), contràriament a la resta de comarques meridionals i apitxades que s'han convertit en "se" (se n'anem i aneu-se'n). A moltes contrades del valencià meridional existeix un recurs molt notable quant a l'expressió "anem-nos-en" que és l'ús de la contracció '' 'mone'' o '''némon''. (''anem-nos-en → anem-mos-en → ane'-mo'n → ane'-mo'n → 'ne-mo'n → 'mo-ne'')

* Les "-r" finals solen mantindre's excepte en zones de la Marina Alta i l'Alcoià on són inestables. Les "-r" finals dels enclítics a la costa de les dues Marines s'emmudeixen: fer-los > fe-los, anar-se'n > anà-se'n i, en molts llocs, quan el pronom feble comença per vocal s'afegix entre el verb i el pronom una "v": tenir-ho > ''tení-vo'', comprar-ho > ''comprà-vo'', esperant-ho > ''esperan-vo''.

== Fonts ==

* '''Colomina i Castanyer, Jordi''', (1991), ''El valencià de la Marina Baixa''. Estudis del valencià actual. [[València]]: Conselleria de Cultura, Educació i Ciència. Generalitat Valenciana.

* [http://reocities.com/SoHo/cafe/9308/alvintr.html Atles lingüístic valencià]