Renault Dauphine: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot Añadido: es, it |
tipografia i unicodi |
||
Línia 23:
El Dauphine va tenir la seua versió italiana, Alfa Romeo el va produir a Milà sota llicència a partir de 1960.
Al llarg de la seua vida comercial el Dauphine va rebre altres denominacions com Renault Ondine, per a la versió més luxosa, i Renault Gordini per a les versions més potents. Tot i que no es pot considerar un cotxe esportiu, el Dauphine va aconseguir alguns èxits en competició, destacant la victòria al
Inicialment el sistema elèctric del Dauphine era de 6V, la caixa de canvis de 3 velocitats i els frens de tambor a les quatre rodes. Amb el temps i començant per les versions més luxoses els Dauphine van acabar sent de 12V, amb quatre velocitats i frens de disc a les quatre rodes. Bona part de les millores que va incorporar el Dauphine procedien del Renault 8, model que el va substituir, però amb el que va conviure uns quants anys.
La mecànica del Dauphine, heretada del 4CV va fer que el cotxe fos considerat fiable en alguns mercats. No va ser així als Estats Units, on una carrosseria poc resistent a la corrosió i uns conductors gens avesats a les caixes de canvi manuals van fer malbé la reputació de la marca. A Espanya el Dauphine es va guanyar el malnom de “cotxe de les vídues” degut als problemes
{{commonscat|Renault Dauphine}}
| |||