Sisenand: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
tipografia i unicodi |
||
Línia 3:
De les fonts es desprèn una certa simpatia popular cap a Suintila i una major oposició a ell entre la noblesa. Sens dubte la facció rival es va aprofitar de certes mesures preses per Suintila, favorables al poble però perjudicials per als magnats, per incrementar les seves files. No obstant això la tendència que en el seu moment va representar Viteric havia quedat molt debilitada pel mal govern d'aquest i les depuracions que segurament van seguir a la seva caiguda. Sembla que Suintila comptava amb el suport dels ''Thiufadus'' o caps militars, i que l'hostilitat envers ell entre els comtes i dux i altres alts magnats no era unànime, potser a causa que no comptaven al seu torn amb el suport majoritari de la seva gent. La noblesa oposada a Suintila va considerar impossible enderrocar a aquest rei pels seus propis mitjans i va enviar a u dels nobles conjurats, anomenat Sisenand, que era el dux de Septimània o Narbonense, a la cort del rei Dagobert de Nèustria, per demanar-li un exèrcit que servís als seus propòsits. En contrapartida van oferir una safata d'or de cinc-centes lliures de pes que pertanyia al tresor visigot des de temps del rei Turismon (451- 53) al qual li va regalar el general [[Aeci]].
Dagobert que era rei de Nèustria, Austràsia i Borgonya (únicament no regnava a Aquitània) va acollir l'ambaixada amb simpatia i va accedir a allò
L'exèrcit franc, reclutat a Borgonya, es va concentrar a [[Tolosa]] segurament a principis de [[març]] del [[631]]. No se sap quina ruta va utilitzar aquest exèrcit per entrar a Hispània, però segurament van utilitzar la via que enllaçava el [[Bearn]] amb [[Saragossa]] entre ''Summo Pireneo, Ebellino'' (entre Jaca i Ayerbe) i ''Forum Gallorum'' (prop d' [[Ayerbe]]).
L'elecció de Saragossa va haver de ser feta a propòsit. Segurament el comte local, i alguns comtes de la zona pertanyien als conjurats i la ciutat va poder ser ocupada amb facilitat o fins i tot sense lluita. Simultàniament es va
Sembla probable que hi hagués alguna oposició a la proclamació d'un rei recolzat pels francs i al lliurament de la preada corona als francs. Part de la noblesa visigoda i hispano-romana, i sobretot el clero, va participar en les conspiracions que molt aviat va iniciar Geila, el germà de Suintila, contra el nou rei.
Línia 24:
Va prendre algunes decisions de tipus religiós, però també va haver decisions polítiques. Suintila va ser qualificat de criminal i es va esmentar la seva iniquitat i el seu enriquiment a costa dels pobres. La seva sort va ser decidida en el Concili. Geila també va ser desterrat i els seus béns confiscats.
Però a més es va aprovar un [[cànon]] pel qual atacaven a aquells que trenquessin el jurament de fidelitat al rei i prohibien que hi hagués més usurpacions del tron,
Algunes disposicions preses en el Concili podrien referir-se als rebels. Es va condemnar als clergues que prenguessin les armes contra el rei, als quals deuria internar-se en un monestir per fer penitència. Es va prohibir que els clergues rebessin o enviessin missatges secrets fora d'Hispània. Segurament el clero havia negociat una aliança dels rebels amb algun poder estranger, i com sabem que els francs eren aliats de Sisenando, i el cronista Fredegari no fa cap
També es tracte l'apel·lació del Bisbe d'Écija Marcià, deposat cap al [[625]] per les intrigues del seu rival Habenci o Aventius (que el va acusar de ser deshonest per tenir una esclava anomenada Ustària com auxiliar i per mantenir relacions sexuals amb una dama anomenada Bonella, de fetilleria, de parlar malament del rei i de consultar a l'endevina Simplícia sobre el futur del rei i el seu propi). El Concili va restablir a Marcià en el seu rang de bisbe però no va examinar a fons el cas i no le va tornar la seu que momentàniament va quedar a poder d'Habenci.
Finalment el Concili va considerar inconvenient que els bisbes formessin part dels tribunals que condemnessin als rebels, doncs no havien de derramar la sang ni tan sols dels traïdors. Aquesta posició significaria un suport subjectiu a la
A part de les disposicions sobre els jueus, Sisenand va efectuar diverses concessions al clero: dret a examinar prèviament les reclamacions. vigilància de nobles i jutges i exempció d'impostos als clergues. És evident que tractava de guanyar-se el seu favor.
|