Smerdis de Pèrsia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m robot Añadido: gl:Esmerdis |
tipografia i unicodi |
||
Línia 3:
Smerdis era fill de [[Cir II el gran]] i germà petit de [[Cambises II de Pèrsia]]. A la seva mort el seu pare el va nomenar virrei de les províncies orientals segons Ctesies. Darios I a la [[inscripció de Behistun]] diu que Cambises II el va matar abans del [[525 aC]] i Heròdot i Ctseies situen la mort després del [[525 aC]]. Però la mort no fou coneguda del poble.
Així, absent el rei (que era a Egipte), el regent Panzites o Patizeithes (Ctesies diu Sphendadates), el mag Oropastes i el noble Prexapes, que havien participat al assassinat de Smerdis sota ordres del rei, van fomentar una revolució (març del [[522 aC]]). El mag Gaumata, germà de Oropastes, que devia tenir certa semblança física amb Smerdis, fou proclamat rei sota el nom de Smerdis o Bardiya Smerdis, i com si fos aquest, fent-se la proclamació prop de la ciutat de Paishiyauvada. Gaumata era partidari de la tolerància i de la felicitat universal però el conjunt dels complotadors tenien altres desitjos. Totes les satrapies del imperi van reconèixer a Smerdis, menys, lògicament Egipte, on era Cambises II. Aviat van començar els problemes, docs el sàtrapa de [[Capadòcia]], Otanes, es va assabentar de la usurpació degut a que la seva filla Faidime, era al harem reial de Smerdis. Otanes va amenaçar a Prexapes, que esgarrifat es va suïcidar. Però mentre Smerdis, amb el suport de la casta de mags o sacerdots, va imposar algunes mesures que foren molt ben rebudes pel poble (supressió
Set nobles es van aliar per acabar amb la usurpació: Vindaframa, Otanes, Gaubaruva, Viclarna, Bagabucsa, Andumanis i Darios. Fou aquest darrer, fill del sàtrapa d'[[Hircània]] i [[Pàrtia]] [[Histaspes]], el que va anar a trobar a Smerdis al castell de Sicattawati (prop de la actual [[Kermanshah]]) i el va matar ([[10 d'abril]] del 522 aC segons la data tradicional, altres autors daten el esdevinement al setembre o octubre del mateix any). Darios I fou proclamat rei pels altres conjurats i
|