Reial audiència: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 61:
==La Nova Planta de les Reials Audiències borbòniques==
{{AP|Decrets de Nova Planta|Reial Audiència de Catalunya (borbònica)}}
 
Després dels Decrets de Nova Planta, des 1707 es va acomodar al model competencial de Cancelleria per a les dues primeres (Aragó i València), i des de 1715 per a les dues últimes (Catalunya i Mallorca), en aquests casos amb la innovació d'un sistema de presidència militar, després transpasado a les castellanes.<ref>Artola, Miguel (1991) ''Enciclopedia de Historia de España''. (''V. Diccionario Temático''). Madrid, Alianza Editorial ISBN 84-206-5294-6</ref>
 
*Els terrioris del [[Regne d'Aragó]] i [[Regne de València]] des de [[1707]] van estar governats a travès del sistema de [[chancilleria]] seguint el model de les de [[Valladolid]] i [[Granada (Andalusia)|Granada]]
 
A Mallorca, l'audiència era formada per un regent, cinc ministres o oïdors que constituïen una sola sala, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera autoritat militar.
 
*L'audiència valenciana, (així com l'aragonesa), era constituïda per un regent i dues sales, una per als afers civils (posteriorment ampliada a una segona) i l'altra per als criminals, i un fiscal (posteriorment dos).
 
* [[Reial Audiència d'Aragó (borbònica)]]
**'''Institució''': Reial Decret de [[29 de juny]] de [[1707]] i Reial Cèdula de [[7 d'octubre]] de [[1707]] segonsque determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada. Reformada per Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]] com a simple Reial Audiència sense atribucions de cancelleria i per la Reial Resolució de [[15 de setembre]] de [[1711]] s'ordenà que la Nova Planta s'adequés a la Reial Audiència de Sevilla, passant a tenir dues sales del civil. El 1742 es suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segon fiscalia.
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de Catalunya; en els afers estrictament judicials ho era pel Regent.d'Aragó
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Composició''': Un Regent, cuatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada a dos el 1711- i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. El 1742 es suprimí una plaça d'oïdor a la sala del crim i es creà una segon fiscalia.
**'''Legislació aplicada''': A la sala del crim es fallarien les sentències segons les lleis de Castella. A la sala civil serien consultades les normes del [[dret civil aragonès]] limitades a «sólo en lo tocante a los contratos, dependencias y casos en que yo interviniere con cualquiera de mis vasallos, en cuyos referidos casos y dependencias ha de juzgar la expresada sala de lo Civil según las leyes de Castilla» segons el Reial Decret de [[3 d'abril]] de [[1711]]
 
* [[Reial Audiència de València (borbònica)]]
**'''Institució''': Reial Decret de [[29 de juny]] de [[1707]] que determina aplicar el model de les Chancillerias de Valladolid i Granada.
**'''Institució''':
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de València
**'''Funcions''': òrgan de justícia territorial subordinat a les resolucions del [[Consell de Castella]] i òrgan de govern subordinat al Capità General d'Aragó.
**'''Funcions''':
**'''Composició''': Un Regent, cuatre oïdors per als afers civils -en una sala, ampliada després a dos - i cinc oïdors per als criminals -una sala-, un fiscal. Posteriorment es creà una segon fiscalia.
**'''Composició''':
 
* [[Reial Audiència de Mallorca (borbònica)]]
**'''Institució''':
**'''Presidència''': Presidida pel Capità General de Mallorca
**'''Funcions''':
A**'''Composició''': Un MallorcaRegent, l'audiènciacinc era formadaoïdors per unals regent,afers cinccivils ministresi ocriminals oïdors que constituïen-en una sola sala-, un fiscal i un algutzir major, i era presidida per la primera autoritat militar.
**'''Composició''':
 
* [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)]]