Diferència entre revisions de la pàgina «Reial audiència»

1.381 octets eliminats ,  fa 9 anys
cap resum d'edició
A Castella els oïdors, la denominació que rebien els jutges, constituïren un òrgan nou, l'Audiència, delegada del rei i en estreta vinculació amb l'exercici personal de la justícia apareixent en les [[Corts d'Alcalá de 1348]] com a òrgan específic. Formalment, la primera Audiència -anomenada Cancelleria- va ser establerta a Valladolid l'any [[1371]]. [[Isabel I de Castella]] el [[1494]] dividí aquesta Audiència en dues: la [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid]], amb competència al nord del riu Tajo, i la Cancelleria de Ciudad Real, amb competència al sud del mateix riu. El [[1500]] es va decidir traslladar aquesta darrera a Granada, fet que es va verificar el [[1505]]. L'[[emperador Carles V]] creà el [[1528]] la [[Reial Audiència d'Aragó (1528−1707)|Reial Audiència d'Aragó]] amb seu a Saragossa. El seu fill [[Felip II de Castella]] creà nombroses audiències als territoris de la [[Monarquia d'Espanya]], com ara la de Sardenya el [[1564]] o la de Sicília el [[1569]]. Als [[regnes castellans d'Índies]] s'instal·là per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que poc temps després va ser suprimida per ser restablerta el [[1526]].
 
==Les Reial Audiències ade la PenínsulaMonarquia d'Espanya==
* A la [[Corona de Castella]]
** [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid]] ([[1371]]).
** [[Reial Audiència de Mallorca (1571−1715)|Reial Audiència de Mallorca]] ([[1571]]).
 
Als [[Regnes castellans d'Índies]] es creà per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que fou suprimida poc temps després, per restablerta definitvament el [[1526]]. Les Reials Audiència d'Índies estaven compostes per un President, que generalment era el respectiu virrei o governador, i per un nombre variable d'Oïdors (jutges), més alguns alcaldes del crim (a Mèxic i Lima). A més, formaven part d'aquest tribunal un fiscal i altres oficials subalterns com ara: un agutzil major, un relator, un escrivà de càmera i un porter. Les Reials Audiències eren els únics òrgans de l'època que tenien una funció més marcada: eren [[Tribunal|tribunals d'administració de justícia]]. Després de laAls [[NovaRegnes Plantacastellans d'Índies]] delles [[segleReials XVIII]]Audiències ava lesadquirir Reialsuna Audiènciacreixent importància vetllant pel compliment del [[Dret d'Índies]], se'lsla vaprotecció agregardels ungovernats Regent,i queper enl'aplicació de la pràcticajustícia esal vacontinent. encarregarAixí demateix dirigirvan aquestarribar òrgan,a iser untambé altreCancelleries, fiscal.de Gradualment,manera mésque perse'ls evolucióconsiderava espontàniarepresentants quedel permonarca reformesen legals,els esseus vanrespectius convertirterritoris essencialmenti endipositàries tribunalsdel d'apel·laciósegell real.
La Reial Audiència era la institució encarregada de l’administració de la justícia reial a Catalunya. El lloctinent general –per delegació del rei– exercia la presidència. Estava dividida en tres sales que feien la funció de tribunal suprem. L’evocació d’una causa a l’Audiència era un recurs habitual de les universitats i els particulars per a evitar la justícia senyorial ja que el senyor podia ser una de les parts implicades en el conflicte. El darrer oficial reial era e veguer que era l’encarregat d’administrar justícia dins la vegueria
 
==Les* Reial Audiències alsAls [[Regnes castellans d'Índies==]]
** [[Reial Audiència de CaracasSanto Domingo]] en [[17861526]]
Als [[Regnes castellans d'Índies]] es creà per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que fou suprimida poc temps després, per restablerta definitvament el [[1526]]. Les Reials Audiència d'Índies estaven compostes per un President, que generalment era el respectiu virrei o governador, i per un nombre variable d'Oïdors (jutges), més alguns alcaldes del crim (a Mèxic i Lima). A més, formaven part d'aquest tribunal un fiscal i altres oficials subalterns com ara: un agutzil major, un relator, un escrivà de càmera i un porter. Les Reials Audiències eren els únics òrgans de l'època que tenien una funció més marcada: eren [[Tribunal|tribunals d'administració de justícia]]. Després de la [[Nova Planta]] del [[segle XVIII]] a les Reials Audiència d'Índies se'ls va agregar un Regent, que en la pràctica es va encarregar de dirigir aquest òrgan, i un altre fiscal. Gradualment, més per evolució espontània que per reformes legals, es van convertir essencialment en tribunals d'apel·lació.
** [[Reial Audiència de ManilaMèxic]] (Filipines Nova Espanya ) en [[15831527]]
 
** [[Reial Audiència de Santo DomingoPanamà]] en [[15261538]]
** [[Reial Audiència de MèxicGuatemal]]a (o Novadels Espanya )Confinis en [[15271543]]
** [[Reial Audiència de PanamàLima]] ( Perú ) en [[15381543]]
** [[Reial Audiència de GuatemalGuadalajara]]a o( delsNova ConfinisGalícia ) en [[15431548]]
** [[Reial Audiència de LimaBogotà]] ( PerúNova Granada ) en [[15431548]]
** [[Reial Audiència de GuadalajaraCharcas]] ( NovaAlt GalíciaPerú ) en [[15481559]]
** [[Reial Audiència de BogotàQuito]] ( Nova GranadaEquador ) ena [[15481563]]
** [[Reial Audiència de CharcasConcepció]] ( Alt PerúXile ) en [[15591565]] (fins a [[1575]])
** [[Reial Audiència de QuitoManila]] ( Equador Filipines) aen [[15631583]]
* [[Reial Audiència de Concepció]] ( Xile ) en [[1565]] (fins a [[1575]])
* [[Reial Audiència de Manila]] (Filipines) en [[1583]]
 
Al segle XVII es reposa la de Xile i es crea una nova, aquesta vegada com:
** [[Reial Audiència de Santiago]] en [[1605]]
** [[Reial Audiència de Buenos Aires]] ( Riu de la Plata ) entre [[1661]] (fins a [[1671]])
 
Finalment, al segle XVIII es reinstala l'Audiència de Buenos Aires en 1783 , i es creen les dues últimes:
* [[Reial Audiència de Caracas]] en [[1786]]
* [[Reial Audiència de Cuzco]] el [[1787]]
 
Als [[Regnes castellans d'Índies]] les Reials Audiències va adquirir una creixent importància vetllant pel compliment del [[Dret d'Índies]], la protecció dels governats i per l'aplicació de la justícia al continent. Així mateix van arribar a ser també Reials Cancelleries, de manera que se'ls considerava representants del monarca en els seus respectius territoris i dipositàries del segell real.
 
==La Nova Planta de les Reials Audiències borbòniques==
{{AP|Decrets de Nova Planta|Reial Audiència de Catalunya (borbònica)}}
 
**'''Composició''': Un Regent, deu oïdors per als afers civils -en dues sales- i cinc per als criminals -una sala-, dos fiscals i un algutzir major.
 
Als [[Regnes castellans d'Índies] després de la [[Nova Planta]] del [[segle XVIII]] a les Reials Audiència d'Índies se'ls va agregar un Regent, que en la pràctica es va encarregar de dirigir aquest òrgan, i un altre fiscal. Gradualment, més per evolució espontània que per reformes legals, es van convertir essencialment en tribunals d'apel·lació. També es reinstalà la Reial Audiència de Buenos Aires el 1783, i es creen les dues últimes:
==Funcionament de la Reial Audiència==
 
* En el cas del Principat de Catalunya va significar la oficialitat explícita de la llengua castellana: ''Los acuerdos de la Real Audiencia se sustanciaran en castellano''. En tots els territoris gran part dels càrrecs els van ocupar persones de fora del país respectiu (es van anul·lar les lleis d'''estrangeria'' que ho impedien). El sotmetiment al Consell de Castella significava de fet l'anul·lació de l'autonomia.
* [[Reial Audiència de Caracas]] en [[1786]]
*Les reials audiències de fet exercien funcions on es barrejaven assumptes polítics, judicials i policíacs. Aquesta situació va perdurar fins la reforma feta per les [[corts de Cadis]] de [[1812]]. El [[1834]] va ser quan les seves funcions van quedar circumscrites estrictament a l'esfera judicial.
* [[Reial Audiència de Cuzco]] el [[1787]]
 
==Vegeu també==
* [[Reial Audiència de Catalunya (1493−1716)]]
* [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)]]
 
==Referències==
{{Referències}}
 
==Bibliografia==
* {{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0081868&BATE=audi%25C3%25A8ncia%2520reial |títol=Audiència reial (Organisme de govern) |consulta=19 març 2011 |obra=Enciclopèdia Catalana |editor= |data= |llengua= }}
* {{citar web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1577&tipo_busqueda=1&nombre=realaudiencia&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= |títol=Audiencia real |consulta=19 març 2011 |obra=Enciclopedia Aragonesa |editor= |data= |llengua= }}
 
{{esborrany d'història}}
 
 
24.798

modificacions