Reial audiència: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 14:
A Castella els oïdors, la denominació que rebien els jutges, constituïren un òrgan nou, l'Audiència, delegada del rei i en estreta vinculació amb l'exercici personal de la justícia apareixent en les [[Corts d'Alcalá de 1348]] com a òrgan específic. Formalment, la primera Audiència -anomenada Cancelleria- va ser establerta a Valladolid l'any [[1371]]. [[Isabel I de Castella]] el [[1494]] dividí aquesta Audiència en dues: la [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid]], amb competència al nord del riu Tajo, i la Cancelleria de Ciudad Real, amb competència al sud del mateix riu. El [[1500]] es va decidir traslladar aquesta darrera a Granada, fet que es va verificar el [[1505]]. L'[[emperador Carles V]] creà el [[1528]] la [[Reial Audiència d'Aragó (1528−1707)|Reial Audiència d'Aragó]] amb seu a Saragossa. El seu fill [[Felip II de Castella]] creà nombroses audiències als territoris de la [[Monarquia d'Espanya]], com ara la de Sardenya el [[1564]] o la de Sicília el [[1569]]. Als [[regnes castellans d'Índies]] s'instal·là per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que poc temps després va ser suprimida per ser restablerta el [[1526]].
==Les Reial Audiències
* A la [[Corona de Castella]]
** [[Reial Audiència i Cancelleria de Valladolid]] ([[1371]]).
Línia 32:
** [[Reial Audiència de Mallorca (1571−1715)|Reial Audiència de Mallorca]] ([[1571]]).
Als [[Regnes castellans d'Índies]] es creà per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que fou suprimida poc temps després, per restablerta definitvament el [[1526]]. Les Reials Audiència d'Índies estaven compostes per un President, que generalment era el respectiu virrei o governador, i per un nombre variable d'Oïdors (jutges), més alguns alcaldes del crim (a Mèxic i Lima). A més, formaven part d'aquest tribunal un fiscal i altres oficials subalterns com ara: un agutzil major, un relator, un escrivà de càmera i un porter. Les Reials Audiències eren els únics òrgans de l'època que tenien una funció més marcada: eren [[Tribunal|tribunals d'administració de justícia]].
▲Als [[Regnes castellans d'Índies]] es creà per primera vegada una Audiència a Santo Domingo el [[1511]], durant la governació de Diego Colón, per bé que fou suprimida poc temps després, per restablerta definitvament el [[1526]]. Les Reials Audiència d'Índies estaven compostes per un President, que generalment era el respectiu virrei o governador, i per un nombre variable d'Oïdors (jutges), més alguns alcaldes del crim (a Mèxic i Lima). A més, formaven part d'aquest tribunal un fiscal i altres oficials subalterns com ara: un agutzil major, un relator, un escrivà de càmera i un porter. Les Reials Audiències eren els únics òrgans de l'època que tenien una funció més marcada: eren [[Tribunal|tribunals d'administració de justícia]]. Després de la [[Nova Planta]] del [[segle XVIII]] a les Reials Audiència d'Índies se'ls va agregar un Regent, que en la pràctica es va encarregar de dirigir aquest òrgan, i un altre fiscal. Gradualment, més per evolució espontània que per reformes legals, es van convertir essencialment en tribunals d'apel·lació.
** [[Reial Audiència de
** [[Reial Audiència de
** [[Reial Audiència de
** [[Reial Audiència de
** [[Reial Audiència de
** [[Reial Audiència de
** [[Reial Audiència de
** [[Reial Audiència de
** [[Reial Audiència de
▲* [[Reial Audiència de Manila]] (Filipines) en [[1583]]
Al segle XVII es reposa la de Xile i es crea una nova, aquesta vegada com:
** [[Reial Audiència de Santiago]] en [[1605]]
** [[Reial Audiència de Buenos Aires]] ( Riu de la Plata ) entre [[1661]] (fins a [[1671]])
▲* [[Reial Audiència de Caracas]] en [[1786]]
* [[Reial Audiència de Cuzco]] el [[1787]]▼
==
{{AP|Decrets de Nova Planta|Reial Audiència de Catalunya (borbònica)}}
Linha 87 ⟶ 79:
**'''Composició''': Un Regent, deu oïdors per als afers civils -en dues sales- i cinc per als criminals -una sala-, dos fiscals i un algutzir major.
Als [[Regnes castellans d'Índies] després de la [[Nova Planta]] del [[segle XVIII]] a les Reials Audiència d'Índies se'ls va agregar un Regent, que en la pràctica es va encarregar de dirigir aquest òrgan, i un altre fiscal. Gradualment, més per evolució espontània que per reformes legals, es van convertir essencialment en tribunals d'apel·lació. També es reinstalà la Reial Audiència de Buenos Aires el 1783, i es creen les dues últimes:
* [[Reial Audiència de Caracas]] en [[1786]]
▲* [[Reial Audiència de Cuzco]] el [[1787]]
==Vegeu també==
Linha 95 ⟶ 88:
* [[Reial Audiència de Catalunya (1493−1716)]]
* [[Reial Audiència de Catalunya (borbònica)]]
==Bibliografia==
Linha 104 ⟶ 94:
* {{citar web |url=http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0081868&BATE=audi%25C3%25A8ncia%2520reial |títol=Audiència reial (Organisme de govern) |consulta=19 març 2011 |obra=Enciclopèdia Catalana |editor= |data= |llengua= }}
* {{citar web |url=http://www.enciclopedia-aragonesa.com/voz.asp?voz_id=1577&tipo_busqueda=1&nombre=realaudiencia&categoria_id=&subcategoria_id=&conImagenes= |títol=Audiencia real |consulta=19 març 2011 |obra=Enciclopedia Aragonesa |editor= |data= |llengua= }}
| |||