Llengua SOV: diferència entre les revisions

Una '''llengua SOV''', o '''Subjecte Objecte Verb''', és aquella que, en [[frase]]s [[transitiva|transitives]], disposa per defecte els constituents en el ordre [[subjecte]], [[complimentcomplement directe]], [[verb]]. Per exemple, ''El noi les taronges menja''. No és a dir, tanmateix, que d'altres ordres no són possibles, però en una llengua SOV, aquest és l'ordre més bàsic.

Entre les llengües SOV són el [[llatí]] (encara que el [[català]] i els seus altres llengües filles són del tipus SVO), el [[basc]], el [[grec antic]], el [[japonès]], el [[coreà]], la majoria de les llengües [[llengües indoiranianes|indoiranianes]] (incloent el [[hindi]], el [[panjabi]], el [[kurd]], el [[persa]], el [[pali]], el [[sanskrit]], el [[sindhi]], el [[singalès]], i d'altres), la gran majoria de les llengües [[llengües tibetobirmanes|tibetobirmanes]], totes les llengües [[llengües dravídiques|dravídiques]], gairebé totes les llengües [[llengües caucàsiques|caucàsiques]], les llengües [[llengües turquesturqueses|turquesturqueses]], l'[[amhàric]] i les altres llengües [[llengües etiòpiques|etiòpiques]], l'[[ainu]], i el [[buruixaski]].