Llengua SOV: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 7:
Entre les llengües SOV són el [[llatí]] (encara que el [[català]] i els seus altres llengües filles són del tipus SVO), el [[basc]], el [[grec antic]], el [[japonès]], el [[coreà]], la majoria de les llengües [[llengües indoiranianes|indoiranianes]] (incloent el [[hindi]], el [[panjabi]], el [[kurd]], el [[persa]], el [[pali]], el [[sanskrit]], el [[sindhi]], el [[singalès]], i d'altres), la gran majoria de les llengües [[llengües tibetobirmanes|tibetobirmanes]], totes les llengües [[llengües dravídiques|dravídiques]], gairebé totes les llengües [[llengües caucàsiques|caucàsiques]], les llengües [[llengües turqueses|turqueses]], l'[[amhàric]] i les altres llengües [[llengües etiòpiques|etiòpiques]], l'[[ainu]], i el [[buruixaski]].
==Propietats==
Les llengües SOV tenen la tendència emprar [[posposició|posposicions]] en comptes de [[preposicions]], col·locar els [[verb auxiliar|verbs auxiliars]] després del verb principal, col·locar el posseïdor abans de la possessió, posar els [[complementador]]s al fi de l'[[oració subordinada]], i disposar els títols personals en l'ordre nom-títol (per exemple, en japonès: ''Suzuki-san'', "Sr. (o Sra.) Suzuki").
==Vegeu també==
| |||